La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Reunió Alberto Fabra i Mariano Rajoy a València el 13N#: crònica d’una nova petició inatesa d’almoina i de demostració de vassallatge.
Despús-ahir Mariano Rajoy visitava València.
Ho feia per primera vegada com a President del govern espanyol, ja que la seua darrera visita al Cap i casal va ser ara fa just un any, el 13 de novembre de 2011, i llavors ho va fer com a candidat en la campanya de les passades eleccions generals al govern espanyol.
Venia a València a inaugurar el II Congrés Nacional de l’Associació per al Progrés de la Direcció, i de retruc, com per a completar la seua agenda, es va reunir poc més d’una hora amb Alberto Fabra i, com no, amb la sempre omnipresent Rita Barberà.
La crònica del que va succeir a la reunió, la descric intencionadament utilitzant textualment alguns paràgrafs escollits del relat de la noticia que feu el periòdic “Las Provincias” de València:
“El Fabra més reivindicatiu es va trobar amb el paradigma d’un Rajoy a la gallega. El cap del Consell va exigir el finançament que els valencians veuen any rere any com se’ls escapa de les mans per culpa d’un model injust amb la Comunitat. Rajoy va prendre nota, va dir que estudiaria el tema i va marxar sense concretar quan hi haurà una solució al problema…”
“El Fabra reivindicatiu va emergir en la reunió amb Rajoy. El Consell fa dies venia anunciant que seguirà obstinat en demanar més finançament a Madrid, i el conseller José Manuel Vela va exercir d’avançada la setmana passada a les Corts quan va advertir que el Govern valencià no aguantarà ni un any més sense que arriben els diners que ens corresponen…”
M’imagine l’escena: el Fabra més reivindicatiu es va traure d’un cop la jaqueta davant Rajoy, per a deixar a la vista la seua samarreta vermella de licra cenyida que mostrava la “S” gegant de Superman… Fabra havia aplegat del planeta Kripton amb la missió de salvar el poble valencià!!!
“A les primeres de canvi, Fabra va aprofitar la seua cara a cara amb Rajoy per traslladar que la Comunitat se sent maltractada per Madrid i que necessita més diners. Per això cal canviar l’actual model de finançament, que situa als valencians a la cua en el repartiment de fons per part del Govern central…“.
Crec què la escena seria així: el President Fabra, totalment enfurismat, va agafar pel coll a Mariano Rajoy i, amb una mirada amenaçant, li va exigir que demà mateix canviara el model de financiació que tant perjudica els valencians… De no fer-ho en 24 hores (li va advertir), parlaria amb el seu amic el Padrino de Castelló, Carlos Fabricio, qui li enviara de visita a la Moncloa uns “amics” amb intencions gens amistoses…
“Rajoy va atendre la petició del cap del Consell però no va avançar terminis per solucionar el problema…”.
“El president del Govern, segons fonts del Consell, es va mostrar receptiu a les peticions de Fabra i va assegurar que coneixia els problemes de la Comunitat. Però les respostes de Rajoy van ser en pla genèric, sense terminis, sense dates i sense l’acord ferm que la Comunitat rebrà més diners. El compromís el va canviar per la comprensió…”
M’imagine l’escena: la fúria del president es desunfla per moments… recapacita profundament i reconeix la seua vassallatge a Rajoy. Demana perdó penedit del que havia fet al seu amo de Madrid i, en senyal de submissió i respecte, li besa la mà després de fer-li una genuflexió… Ja accepta qualsevol cosa que li diga Rajoy.
I ara veu el remat de la noticia, el desenllaç lògic a les escenes que havia imaginat: “La xarrada també va donar per parlar d’anècdotes com que Fabra i Rajoy dormen vuit hores, practiquen esport (Rajoy corre i Fabra res) i que hi va haver temps millors…”.
“Des de Presidència van qualificar la reunió amb el president del Govern de “molt positiva”, pels arrests de Fabra de plantejar cara a cara a Rajoy les necessitats de la Comunitat amb el finançament autonòmic com a estendard…” (sic).
Però el remat del remat de la noticia el reserve, com no, per a la nostra batllessa preferida, na Rita Barberà i Noya.
Rita va declarar que la reunió va ser “molt amena i gratificant” (sic), i que varen estar “absolutament relaxats, com a bons i antics companys de partit”.
La seua conclusió va ser: ”Em va causar una magnífica impressió el coneixement absolut de la situació econòmica i financera que té (Rajoy) de la Comunitat Valenciana…”…
I després d’això -afegisc jo-, m’imagine una hilarant escena on Rita s’alçava de la seua cadira tota encesa i plena d’orgull patri (espanyol, és clar) i amb la mà en el cor encetava a cantar, amb llàgrimes als ulls, la seua cançoneta preferida: “Per a ofrenar noves glòries a Espanya….”.
I finalment la meua reflexió final a aquesta hilarant crònica:
Senyor M.H. President de la Generalitat Valenciana: deixe ja de demanar almoina i de mostrar una vergonyant relació de vassallatge amb aqueixa sangonera què és l’Espanya jacobina i espoliadora. Defenga amb fermesa la dignitat i els interessos del poble valencià, i no s’agenolle vosté més davant dels nostres botxins… a què està vosté esperant per a donar-li un cop de porta als nassos a Rajoy i a Espanya?
Patraix, València, a 15 de novembre de 2012