La paella mecànica

Rita Barberà… aqueixa dona! 

Rita, moltes voltes prepotent, quasi sempre autoritària, habitualment demagoga i orgullosa de mostrar sense pudor una incultura il.limitada en qüestions culturals i identitàries valencianes, i sempre populista, molt PPoPPulista… bàrbara Barberà, com apuntava fa uns dies el Josep Guia en el seu bloc.

Però Rita pot resultar també una autèntica caixa de sorpreses, com ara exposaré a continuació.

Llegint ahir la premsa nacional, vaig veure que uns quants mitjans assenyalaven amb palesa indignació el fet de que el ple de l’ajuntament de Maó va aprovar el canvi del topònim oficial de Maó pel castellanitzat de Maó-Mahón.
Aquest era el tema “estrela” de la sessió plenària, però el primer punt de la sessió va ser el de l’aprovació del nou reglament d’usos lingüístics de l’ajuntament, concebut pel PP per esborrar la preferència del català en les comunicacions municipal.

A la fi els tretze vots del PP s’imposaren contra el vuit contraris del PSOE, per la qual cosa el nou reglament va quedar aprovat.

Fa un temps, a l’ajuntament de la ciutat de Barcelona va ocórrer una cosa semblant.

El TSJC i el Tribumal suprem va suspendre de manera cautelar 6 dels 19 articles del reglament d’ús del català impugnats pel PP de l’ajuntament. Els principals arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya varen ser que ni la llengua catalana pot ser llengua d’ús preferent, ni els ciutadans que vulguen ser atesos en castellà han de sol.licitar-ho expressament.

Aquest reglament d’ús del català va ser aprovat per l’Ajuntament el 2010.

Doncs bé, estava jo l’altre dia repassant l’hemeroteca, quan de sobte m’en vaig trobar amb la noticia de què l’ajuntament de València tenia un reglament que avala la preferència del valencià… i el què era mes fort, el document va ser aprovat amb el vistiplau de Rita Barberà el 1996 i ratificat el 2005 !!!

Sincerament, no m’ho podia creure, em vaig fregar els ulls i torní a llegir la noticia i el document… i efectivament, era realitat, ahí apareixia un reglament municipal que avalava l’ús de la llengua pròpia, la que compartim amb Catalunya, i estava aprovat i signat per la mateixa RITA BARBERÀ!!!

Aquest reglament que s’anomena “Reglament municipal sobre ús i normalització del valencià al municipi de València. Publicació en el B.O.P.:14.05.2005”, diu coses tan malsonants per a un blaver catalanòfobcom aquestes:

– El present Reglament té per objecte genèric el desenvolupament i l’aplicació en l’àmbit  d’actuació municipal de l’Ajuntament de la Ciutat de València, allò que disposa l’article seté de l’Estatut d’Autonomia i la Llei de les Corts Valencianes 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià.

– Establir el valencià com a llengua usual de l’Ajuntament de la Ciutat de València i la seua Administració Municipal, tot fixant el marc de les obligacions específiques que se’n deriven per als seus regidors i empleats públics.

– El valencià és la llengua pròpia del municipi de València. Tots tenen el dret a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, davant les instàncies públiques, amb plens efectes administratius i jurídics. I els funcionaris tenen l’obligació de conèixer-lo i usar-lo.

– El valencià, com a llengua pròpia de la Ciutat de València, ho és també de la seua Administració Local i de les entitats i institucions públiques dependents d’aquesta.

– Tot el personal de l’Ajuntament de la Ciutat de València procurarà usar preferentment el valencià en les seues relacions de treball amb qualsevol/vulla funcionari/ària o empleat públic de l’Ajuntament, amb la resta d’administracions valencianes i en les sessions dels òrgans de govern i altres òrgans complementaris.

– D’acord amb les normes d’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, tots els acords que adopte l’Ajuntament de València es redactaran preferentment en valencià, tot tenint validesa i eficàcia jurídica oficial plenes.

– En aquest sentit, les actes de les sessions de Ple o de qualsevol òrgan de l’Ajuntament es redactaran i traslladaran al Llibre d’Actes en valencià.

– Les convocatòries a les sessions dels òrgans  de govern i dels altres òrgans, així com les comissions informatives, els ordres del dia, les actes i la resta d’escrits i documentació dirigida als/a les regidors/es o personal de l’Ajuntament es faran en valencià.

– Els escrits i les comunicacions que hagen de tenir efectes fora del terme municipal de València, i dins l’àmbit geogràfic de la Comunitat Valenciana, seran redactats en valencià.

– En les actuacions administratives d’ofici o a instància de part, les notificacions, comunicacions i qualsevol altra actuació que afecte als/a les ciutadans/es, es faran en valencià.

– L’Ajuntament de la Ciutat de València podrà  requerir que els estudis, projectes i treballs anàlegs que encarregue a tercers li siguen lliurats en valencià.

– Els registres administratius de l’Ajuntament seran en valencià.

– Les màquines d’escriure, equips informàtics i tot el material adquirit per a ser emprat per l’Ajuntament s’haurà d’adaptar en la màxima mesura possible i ser útil per a l’ús preferencial del valencià.

– Els llocs de treball que tinguen relació directa amb el públic hauran d’estar ocupats per personal que tinga coneixements suficients de valencià oral i escrit, per atendre amb normalitat la funció que els siga encomanada. Aquest coneixement es justificarà amb les corresponents certificacions oficials.

– La producció editorial de l’Ajuntament es farà, com a norma general, en valencià.

– Es ratifica el costum centenari de proclamar els Bans en valencià.

– Tots els topònims del terme municipal tenen com a forma oficial la valenciana, que és la tradicional, la històrica i la correcta.

– Tots els noms de carrers, places, avingudes i, en general, qualsevulla denominació que servisca per a indicar un indret o espai determinat dins del territori municipal, així com la toponímia menor del terme municipal, tenen com a forma oficial la valenciana.

– Els rètols, cartells i indicacions existents en els immobles, dependències i serveis municipals hauran d’estar escrits en valencià.

– En les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal, tant vehicles com immobles o utillatge en general, es procedirà de la mateixa manera.

– Els rètols de la via pública destinats a informar els transeünts, l’elaboració dels quals siga competència municipal, seran redactats preferentment en valencià. 

Es a dir, el mateix PP, però en versió blavencianera, que a Maó i a Barcelona havia aconseguit que se suspenguera el reglament d’ús del català als seus respectius ajuntaments, a l’Ajuntament de la València de na Rita Barberà va donar, en canvi, el vistiplau a un document normatiu similar.

Aquest reglament lingüístic, que va ser promogut pel PSPV-PSOE des de l’oposició, fou aprovat per unanimitat de tots els grups municipals, tant pel PP, que ja governava amb majoria absoluta en el moment de la votació, com per Unió Valenciana (UV), soci de Rita Barberá en la primera legislatura (1991-1996), partit de l’extrema dreta blavera i defensor a ultrança de la secessió del valencià respecte del català… veure per a creure!!!

L’acord va entrar definitivament en vigor el 2005, quan va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província, i no ha estat impugnat per ningú des d’aleshores.

I jo pense què, en vista de tota la evidència acumulada, no em queda més remei que demanar-li publicament a Rita Barberà que es lleve definitivament la careta de defensora de l’anticatalanime més radical que ha dut durant tants i tants anys, enganyant a tot el poble valencià, i que mostre la seua veritable condició de submarí quadribarrat al servei de la gran banca catalana i dels foscos interessos annexionistes i imperialistes del comptats al nord de la Sènia… Rita, traïdora, rendeix-te, t’hem pillat amb el carret dels gelats!!!

Patraix, València, a 31 d’octubre de 2012