Hui és darrer diumenge d’octubre de 2012.
Hui novament hem celebrat el darrer diumenge d’octubre a la muntanyeta de la Patà d’el Puig, i ja en van cinquanta i tres…
Hui tots els que hi hem assistit hem tornat a sentir l’energia especial que desprén aquest aplec, l’energia del valencianisme irredent i combatiu, el què no pacta amb els jacobins espanyols, el què rebutja el parany de l’autonomisme espanyol i el que lluita per un País Valencià lliure i sobirà dins del seu marc propi nacional, què és el què abasta des de Salses a Guardamar, des de Fraga fins a Maó.
Hui hem viscut amb esperança el naixement d’un nou moviment unitari civil i polític que aglutina a una bona part de l’independentisme d’esquerres valencià, “Nosaltres els fusterians”, que fins ara estava molt fraccionat.
I hui també estava a l’aplec el record d’Al Tall, desprès de l’anunci de la seua dissolució, amb Vicent Torrent que ha rebut el suport i les mostres d’afecte de tots nosaltres.
La seua cançò “Darrer diumenge d’octubre” ja forma part de la memòria col.lectiva del nostre poble:
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
Visca la terra //*//
Patraix, València (L’Horta), a 27 d’octubre de 2012