La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El PP valencià contra les seues pròpies institucions.
Aquesta setmana, el ple de les Corts Valencianes ha aprovat, amb els únics vots del PP, una proposició no de llei presentada pel grup popular en què expressava el seu rebuig a l’acord del Parlament de Catalunya en què demanava a la Generalitat Valenciana “emprendre les accions necessàries per garantir l’ensenyament en llengua catalana al País Valencià en tot el sistema educatiu”.
La proposició no de llei del PP valencià sol.licitava que les Corts exigiren “el màxim respecte” a l’article sisè de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que determina que la llengua que es parla en aquesta autonomia és el valencià i que “l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà “.
El portaveu del PP, Jorge Bellver, denunciava el “menyspreu” a l’Estatut d’Autonomia del País i la “absència total de lleialtat institucional” per part del Parlament de Catalunya… “Nosaltres parlem valencià i ningú ha de vindre a dir-nos què hem de fer amb la nostra llengua, la nostra Senyera i les nostres tradicions”, va dir aquest PPero, que també va afegir per a arrodonir la feina que “no som una província catalana”, i es va quedar tan fresc…
Amb aquests desgavells de declaracions, el Consell es posicionava en contra d’una de les seues institucions, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, demostrant així que la política i les declaracions de polítics funcionalment analfabets en qüestions de filologia tenen més validesa que el què dictaminen els acadèmics d’aquesta institució.
Cal esmentar que la condició per ser membres de l’AVL és la de ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, o bé ser una destacada personalitat de les lletres o de l’ensenyament en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana.
Pel què sembla, la qualificació acadèmica i científica d’en Jorge Bellver deixa a l’altura d’un drap brut a la de tota aquesta colla d’analfabets que formen l’AVL!
Anem a recordar què es l’AVL.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser creada el 1998, sent President de la Generalitat Eduardo Zaplana. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 el declarà organisme competent únic en la qüestió idiomàtica valenciana.
Per tant, l’AVL és una Institució de la Generalitat Valenciana, de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat
Les seues funcions són les de determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, a partir de les Normes de Castelló del 32.
Les decisions de la AVL, en l’exercici de les funcions que li corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d’Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic.
I què diu l’AVL respecte de la llengua dels valencians?
En el acord adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2.005, pel qual s’aprovà el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l-entitat del valencià, es deia:
-«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispànics de l´antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia.»
-«La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris.»
– «D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic»
– «En l’àmbit territorial de l’actual Comunitat Valenciana, la llengua pròpia dels valencians ha rebut majoritàriament el nom de valencià o llengua valenciana… A pesar d’existir una tradició particularista valenciana respecte a l’idioma propi, la consciència de posseir una llengua compartida amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó s’ha mantingut constant fins a època contemporània. Per això, la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de la universitat valenciana de les últimes dècades.»
– «És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per l’ordenament jurídic espanyol i la jurisprudència.»
– «L’existència d’eixes dos denominacions pot crear equívocs sobre la cohesió de l’idioma en alguns contexts, especialment fora de l’àmbit lingüístic compartit. Per esta raó l’AVL considera necessari que els governs autonòmics implicats, en col·laboració amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents a fi que, especialment fora d’eixe àmbit lingüístic, s’harmonitze la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada.»
Que hem d’entendre i pensar quan sentim declaracions institucionals com aquestes d’en Jorge Bellver?
Doncs el què ja pensem cada volta més i més valencians: que la nostra multi-centenària i honorable Generalitat està ocupada per una colla de (des)governants analfabets, manipuladors i traïdors a la llengua dels valencians.
Tal i com va profetitzar el nostre Joanot Martorell en el Tirant lo Blanch enllà pel any 1.469, quan va dir de la nostra llengua:
Patraix, València (‘Horta), a 27 d’octubre de 2012
Si el Principat resta a Espanya l’espanyolitzan sense cap dubte,
rebaixaran o forçaran amb qualsevol excusa
per a poder justificar i reduïr autonomies a la mínima expressió.
doncs riute tú de qui ha inventat l’IEC o l’AVL.
riute de qui ha inventat la Generalitat de dalt o la de baix,
i riute tú de qui ha inventat els valencians o els catalans
i riute tu dels seus ‘equívocs’.
Verdaguer es queixava del mateix que Joanot Martorell,
en això de canviar de llengua davant els castellans
-Menys mal que Joanot Martorell no va arribar a conèixer
el mestitzatge forçat pel -decreto de Nueva Planta-
per dret de conquesta, ni la dictadura franquista per les armes.
O siga que ha estat alguna qüestió més que una qüestió de mestizatge
que tanmateix hi és i ha arribat a tots els països europeus.
però respecte el Principat de Catalunya
això de canviar de llengua davant els castellans.
I si Catalunya és Espanya
el que sembla clar
és que Catalunya des de fa trescents anys
ja no és Espanya per si hi algú tenia dubtes
s’ha convertit és només una colònia espanyola
a la que li han segrestat les institucions
i on els de la Catalunya principatina
semblen preferir jugar a la Liga española de fútbol
abans que res.
Riute tú dels equívocs entre catalans i valencians.
I davant les enquestes on el PP valencià baixa
ja ha adoptat un discurs versemblant a la CiU de Mas
per a remontar.