Home, això que hi hagi una església nacional sí que és el cim del progressisme. Des de quan els estats han de tenir religió oficial?
La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 20 d'octubre de 2012
Islàndia, una flor enmig d’un oceà de canibalisme neoliberal.
Islàndia hui no apareix a cap portada de cap mass media que estiga al servei de les corporacions… però el què està passant aquest cap de setmana enllà a mi em sembla una noticia extraordinària.
Perquè un país en el que la pressió dels seus ciutadans ha aconseguit tombar un govern, ficar en presó als banquers que provocaren la seua crisi i redactar una constitució plenament democràtica, deuria de ser noticia quasi permanent de portada a tots els mitjans de comunicació d’un món normal.
Els islandesos estant votant hui en un referèndum el projecte de Constitució elaborat per una comissió de 25 ciutadans corrents que ha sigut previament consultat als seus compatriotes a través d’internet, en un exercici de democràcia directa sense precedents. El referèndum consultiu demana als islandesos que responguen SÍ o NO a sis preguntes concretes:
– Sobre el paper dels recursos naturals del país.
– Sobre el paper de l’església nacional.
– Sobre el futur sistema democràtic de l’illa.
– Sobre sobre la possibilitat de celebrar referèndums per iniciativa ciutadana.
– Sobre el model de votació en les eleccions
– Sobre si la futura Constitució s’ha de basar en el projecte que els ha estat presentat.
Aquestes sis preguntes van ser elegides per una comissió de 25 ciutadans corrents elegits el 2010 per revisar la constitució. Entre abril i juliol de 2011, aquest grup integrat per 25 persones de diferents condicions i nivells socials treballà en el projecte abans de penjar-ho a internet, per a què els seus conciutadans respongueren i enriquiren la proposta de text constitucional. Centenars d’ells el van fer.
El què té d´extraordinari aquest model de democràcia participativa a Islàndia és que es produeix en un món actual on els dictats d’una minoria s´imposen sobre els desitjos i els anhels d’ una immensa majoria d’habitants del planeta, un món que es troba sota el domini d’unes elits econòmiques i empresarials amb uns interessos contraposats als de la immensa majoria dels ciutadans que habitem aquest món.
Islàndia és hui en dia, sense cap dubte, l´esperança per al endemà dels ciutadans i dels pobles europeus.
Patraix, València (L’Horta), a 20 d´octubre de 2012
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent