L’esperpent de la parla d’un esperpèntic president Fabra.

 

Des de fa uns dies circulen amb profusió per les xarxes socials uns vídeos en els quals es mostrava el president Alberto Fabra parlant en valencià en diversos discursos institucionals.

Un d’aquests discursos va tindre lloc a les Corts Valencianes, durant el darrer debat de política general celebrat el passat 23 de Setembre.
Algunes de les frases que van escoltar de la mateixa boca de tot un President de la Generalitat VALENCIANA, van ser aquestes: “No és temps de confeondre la societat amb plantatxaments (…) serà la que ens porte al lloc queon vulguena a arribar  (…) per aixó hui també vuip de parlar (…) ixa bandera es pertanys a tótels valencians (…) Vull destacar la nostra aposta per l’estàlvic hídric (…) la reutilització de l’aigua depurada per a reigg dels nostres camps”.

La oposició en ple va alçar-se per aplaudir amb emoció l’esmentat discurs, no pel seu contingut, certament farcit de fal·làcies i demagògia, sinó per la parla i l’acurat vocabulari valencià utilitzat pel President.

Quan jo vaig sentir les paraules de Fabra, em va vindre al cap immediatament l’argumentació filològica que esgrimeix el seu partit, el PP valencià, què afirma que la llengua dels valencians és una barreja de romanç i d’iber. Es a dir, una llengua que fins i tot algú com el mateix Ausiàs March o el propi Joanot Martorell consideraria incomprensible i aliena a la seua literatura.

Tan incomprensible i aliena com per a la majoria dels valencians que parlem habitualment la nostra llengua.

La hilaritat que provoca tot un President de la Generalitat VALENCIANA amb aquests fets, no pot amagar la vergonya aliena que sentim tots els valencians de tindre al capdavant d’una institució tan honorable i multicentenària com la nostra Generalitat a tot un ninot de falla, que no sap ni parlar ni ha volgut aprendre la llengua pròpia del poble que simbolitza la institució que ell presideix.

Veure el president Artur Mas expressant-se perfectament en tres llengües, català, castellà i anglès, i veure a Alberto Fabra que només pot expressar-se en castellà, és certament significatiu i demostra la nul.la empatia que té Alberto Fabra amb el poble valencià al què diu representar.

Però aquest ninot de falla no em representa. I cada vegada menys als valencians que estimem la nostra llengua.
Vergonya, president, vergonya! Si es que alguna vegada ha conegut el significat d’aquesta paraula, que de segur no sap ni pronunciar correctament en aquesta llengua.

Patraix, València, a 3 d’octubre de 2014.

 

El País Valencià ahir pel Dret a decidir de catalans… i valencians.

 

Ahir les places i els carrers del Principat van ser un clam pel dret a decidir el 9-N i contra la decisió del Tribunal constitucional espanyol.

I el País Valencià s’hi va afegir.

Centenars de persones s’aplegaren a la Delegació del govern espanyol a València per protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la Llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N, convocades per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Ho van fer al crit de “Volem que voteu; volem votar”, al darrere d’una pancarta amb el lema ‘El País Valencià pel dret a decidir’.

Al terme de la concentració es van produir algunes identificacions arbitràries per part de la Policia. Segons fonts de Joves pel Dret a Decidir, la raó esgrimida pels agents era contundent: “Por que no te conozco”.

També a Castelló de la Plana s’hi van aplegar al voltant de mig centenar de persones, a la plaça Major de la ciutat, entre els quals figuraven representants locals de Compromís i diputats d’EUPV. Havien estat convocades per Esquerra Independentista de la Plana, en defensa de les llibertats i del dret de les persones a decidir el seu futur per mig de les urnes.

Votareu i Votarem! Volem Decidir!

Patraix, València, a 1 d’octubre de 2014.