Carrer Llosa de Ranes de Cotes En allò que es refereix als noms dels carrers aquest equip de govern…En allò que es refereix als noms dels carrers aquest equip de govern no n’ha fet cap bona. Començaren a governar i en el primer plenari anul•len el nom de carrers dedicats a dos poetes valencians per
Commemoració de la batalla d’Almansa, 2007 Consueta no hi ha contradicció, vaig contractar el bloc en agost de 2007. Hi ha dues modalitats de blocs: públic, que el pot llegir tothom, i privat, que tan sols el pot veure el propietari o titular. Jo vaig escollir privat per començar amb la finalitat d’anar familiaritzant-me
Dia Mundial, no autonòmic ni local. Ahir es va celebrar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. També hi ha dia per a la llibertat de premsa? Després amb una segona lectura me n’adone que és mundial. Em tranquil·litze perquè això vol dir que Canal 9 ahí no entra, tampoc la runa de TDTs
El 25 d’abril aquest bloc compleix el primer any. Balanç: 4690 visites a la portada, el que vol dir 12 vegades cada dia heu entrat al bloc per veure si hi ha algun treball nou. 3319 vegades heu parat a llegir alguna de les entrades, això suposa 9 lectures cada dia. Comparat amb altres blocs
“no comparto lo que usted dice, pero daría mi vida por defender su derecho a decirlo.” Hi ha frases famoses que amb el pas del temps perduren i recordem en la mesura en que ens impacten o ens sentim identificats amb allò que volen dir o transmetre. Tots en recordem i les utilitzem per reforçar
L’ última troballa de Lacomba ha passat a ser la penúltima Un amic, David Pérez a qui no tinc el plaer de conèixer, li agrada escorcollar entre les revistes antigues buscant allò que més li agrada, que és la història del “cante flamenco”. Ell sap que jo estic interessat en tot allò que fa referència
Cançó de primavera forma part del treball que Lacomba va escriure en el seu llibret dedicat a les estacions de l’any publicat a València l’any 1960, ara fa quaranta nou anys. CANÇÓ DE PRIMAVERA La pupil·la teua, s’obri En un esguard que se perd. L’hora, ben assosegada al refilar tou del vent.
Col·laboracions de Lacomba a les revistes de l’época. El 25 de juliol de 1932 es va publicar el primer exemplar de la revista Cristal per iniciativa d’un grup d’intel·lectuals de Pontevedra com Xoan Vidal i Xosé Maria Álvarez Blázquez En els 10 números que es varen publicar, la revista Cristal va donar a conèixer poemes
El mes passat deia que és una bona mesura ampliar el nombre de contenidors El mes passat deia que és una bona mesura ampliar el nombre de contenidors per a la recollida de cartró i plàstic amb la finalitat d’augmentar la recollida selectiva del fem, però no sé per què el vidre ha quedat fora
Els resultats de la celebració del Dia de l’Arbre (quan se celebrava) dels darrers anys es poden veure d’una forma clara en la serreta del calvari. Que jo recorde, el primer en fomentar el plantar arbres per aquestes dates, com reivindicació ecologista i també perquè no, nacionalista per allò de plantar arbres autòctons del País
La foto està feta el passat diumenge 2 de febrer de 2009 Si voleu veure les fotos del bloc gaudint de tots els detalls, cliqueu damunt de la foto i després, amplieu. En eixa mateixa Sessió Ordinària de 31 de gener de 2008, en el punt 10.- PRECS I PREGUNTES podem llegir: En
Foto de l’1-2-2009 En les actes dels plenaris no hi ha molta informació referent a el o a els polígons industrials de la Llosa de Ranes. 31 de gener de 2008, en el punt sisè del ordre del dia del plenari veiem: “ Adopció d’acords relatius a cessió de l’ús de terrenys inclosos al Sector
La Llosa de Ranes al fons, els caquis sense collir donen color a l’hivern. Lacomba va viure dotze anys a La Llosa de Ranes. Juan Lacomba ( 1900-1964) va escriure quasi tota la seua obra en castellà, però també va fer alguna cosa en valencià, i no oblidem que també ell va assumir la unitat
La Llosa de Ranes, comarca la Costera Tinc una teoria, no és científica, pot ser equivocada, TV3, País Valencià i essers mutants. Tinc una teoria, no és científica, pot ser equivocada, però no em negareu que algo de veritat hi ha en ella. Els fills del franquisme, o per dir-ho d’altra manera: els partidaris
Hi ha qui parla de persones que tiren una ampolla a la mar amb un missatge dins i esperen. Hi ha qui parla de persones que tiren una ampolla a la mar amb un missatge dins i esperen. Jo no sé si internet és un mar o un oceà que uneix els pobles i les