Juan Lacomba Guillot

 

Un dels motius pels que existeix aquest bloc és poder-vos explicar tot allò que estic averiguant sobre la persona de Juan Lacomba.

Ara us done una part del que sé de Lacomba des del seu naixement fins l’any 1934. Més endavant veurem la seua vida de 1934 fins la seua mort, les seues obres, la seua poesia, articles de l’època que parlen d’ell i altres aspectes de la seua vida.

Juan Lacomba naix el dia 8 de desembre de l’any 1900 al Cabanyal (València). 

 

Als 17 anys començà a col·laborar en diferents periòdics valencians, com “La Voz Valenciana”, “Las Provincias”, “El Pueblo” etc. però també publicaven les seves col·laboracions altres diaris d’Espanya com “El Tiempo” i “La Libertad“ de Madrid.

Estudià magisteri però des de molt jove va nàixer en ell una gran afició per la pintura i la literatura, motiu pel qual podem afirmar que entre els seus amics hi havien escriptors i artistes de la València dels anys vint. Aquest fet va permetre que estiguera vinculat als moviments culturals i artístics més importats que hi havia a la ciutat de València durant la seua joventut. 

 

A partir de 1927, els seus treballs són habituals en moltes publicacions avantguardistes, com són les revistes “Alfar”, “Manantial”, “Meseta”, “Isla”, “Parábola”, “Nordeste”, “Cristal” de Galícia, etc. És codirector de ”Sudeste” de Múrcia. En aquesta època el seu nom comença a ser conegut en l’àmbit literari de tot Espanya.

També a Sudamèrica es publicaren les seues col·laboracions. “Atlántida” i “Fray Mocho” de Buenos Aires, “Ulises” de Mèxic i “Mundial” de Xile varen donar a conèixer diferents treballs de Lacomba.
Va publicar el primer llibre “Tardes de Provincia” als vint-i-quatre anys, al que varen seguir més de trenta llibres de poesia, teatre, assaig, llibres de text  prosa etc.
El 23 de juliol de 1928 en la Sala Imperium de València, D. Juan Lacomba, és el protagonista de “La Manifestación Valenciana de Arte Joven” al llegir, davant de la crítica i dels artistes valencians del moment, els poemes del seu llibre “Carácter”.

Després de l’èxit del seu llibre “Carácter” (estiu de 1928), es trasllada a Galícia per treballar a l’escola rural de Riomolinos que pertanyia a l’ajuntament de Quintela de Leirado (2’3 km).
El fet de treballar en una escola rural no va ser obstacle que impedirà a Juan Lacomba viure una etapa de la seua vida molt intensa, ni va evitar que es relacionara amb els intel·lectuals gallecs de l’època.
És en aquestos anys que Lacomba va viure a Galícia quan comencem a rebre les primeres dades del compromís i la militància de Lacomba amb el món de la política i l’ensenyança.
La vida cultural i política bullia durant els anys 1928-1934, no oblidem que la proclamació de la 2ª República va ser el 14 d’abril de 1931.

De l’època gallega de Lacomba, Marcos Valcarcel (Llicenciat  en Història Contemporània i Catedràtic de Llengua i Literatura Gallega) ens conta:
     1) De l’afició de Lacomba per la pintura i l’art però, Valcarcel va més lluny al qualificar-lo de crític d’art.
     2) La revista “La Zarpa” va publicar treballs en prosa de Lacomba. En ella es parla de Lacomba com ” un jove poeta destructor dels tòpics valencians
     3) En la República de Ourense (1931) va publicar “Canción del Primero de Mayo“.
     4) Juan Lacomba va ser molt amic del poeta del poeta pontevedrés Joan Vidal Martínez.
     5) Valcarcel  confirma allò que sospitava i és que Lacomba va escriure monogràfics sobre artistes valencians però no ho puc afirmar perquè no he pogut aconseguir cap exemplar, i estem parlant de Vicente Mulet, Francisco Lozano, Genaro Lahuerta, etc.
     6) També va col·laborar en la revista “Cristal” en la que va publicar Canción de todas las tardes, nº 5, i Cuaderno de un maestro,nº 6 i nº 7.

     7) Va militar en el  “Partido Republicano Radical- Socialista”

Per altra banda Xose Manuel Cid Fernandez coincideix amb Marcos Valcarcel al dir que Juan Lacomba va pertànyer a l ’Asociación de la Enseñanza de Orense, (ATEO).

Continuant amb les informacions que tenim de Xose Manuel Cid del seu llibre “Educación e Ideoloxia en Ourense na II República” Universidad de Santiago, 1989, -llibre que no he pogut trobar ni en castellà ni en gallec- sabem que va ser membre del consell de redacció de la revista ”Escuela de Trabajo” que era una revista de publicació mensual per la ATEO (Asociación de la Enseñanza de Ourense).

Entre altres coses per Carme agulló podem contar-vos que en octubre de1934 es va fer una depuració del sector més compromès de magisteri. Ell sembla ser que tenia alguna informació. Va demanar el trasllat a València per evitar-la. Li aprovaren el trasllat i eixe va ser el motiu del retorn de Lacomba a terres valencianes donant per finalitzada una etapa molt intensa política i cultural a Galícia de la que ho desconeguem quasi tot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *