El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Hola. Em dic Pu. Porqueta Pu. I, ara que l’ós bru dorm i la pubilla somnia, jo salto de la bossa i prenc aquest bloc per explicar-vos el cap de setmana que he viscut a Can MauVe.

Divendres em van venir a recollir els avis a l’escola. Els avis! Tots tres plegats! Tot un luxe i un honor. Així, ja de sortida, vam petar la becaina ben ajaçades al cotxet. Però el fred ens va despertar abans d’arribar a casa.

A la tarda, vam agafar el metro i vam travessar una estació de tren on tothom corria amunt i avall, esbojarrats. Hi deia Estació de Sants. I, com vaig poder comprovar, anavem a visitar l’Arlet.

L’Arlet serà una amiga de l’Eva, però encara li falta un mes per nèixer i vam estar donant-li carícies i petonets. En Paco, el gat de l’Arlet, ens mirava curiosament, però no acabava de refiar-se de les nouvingudes que li havien entrat a casa.

A la nit, la baldufona no tenia ganes de dormir: seria per mi?

El dubte me’l vaig desfer al matí, quan m’abraçava amb força i jugàvem tot escoltant les cançons de l’Escola i saltant de l’abuela a la mama i de la mama a l’abuela.

L’Eva i jo vam jugar després a llençar-nos la pilota i les tonades d’un grup pirinenc en braços del papa ens va despertar la dolça becaineta de cap de setmana a Can MauVe.

I ja, cap al migdia, d’excursió a Collserola!

Primer vam agafar els Ferrocarrils. Després, un autobús i, a la plaça del Doctor Andreu vam començar a caminar. Bé… caminar caminar no, perquè l’Eva anava a l’esquena del papa i jo a la panxa de la mama.

Quines vistes més xules! He pujat en arbres, hem collit escorça, hem xalat per una passejada genial fins al funicular de la carretera de les aigües. Com ens hem cansat! Bufff! Sort que la tarda ha estat calmada i cassolana!

Diumenge ens llevem i donem el bon dia a l’Avi Bubu i al Senyor Lesseps. L’Avi Bubu viu al cim de la muntanya per on vam caminar ahir i el Senyor Lesseps viu als peus de l’edifici on viu l’Eva. Es veu que ho fan cada dia. Coses d’un pare somnia-truites.

Desprès hem jugat per casa i hem ajudat la mama de l’Eva ha fer el dinar. Es veu que tenen convidades i, cap a quarts de dues han començat ha arribar.

Tot ha estat gatzara i xerrera al voltant de la taula ja que feia temps que no es veien. I jo, des d’un lloc privilegiat, ho seguia tot amb curiositat.

Finalment, quan la fosca ha pres el dia i les convidades han marxat, nosaltres estàvem tan cansades que, gairebé, ni hem sopat.

Ara, mentre l’Eva dorm amb l’abuela al costat i els pares descansen al seu llit habitual, jo, sigilosa, m’he desvetllat, he agafat les ulleres del papa i un fotil que utilitza molt, i m’he posat a escriure quatre ratlles d’un cap de setmana a Can MauVe realment esgotador.