Article publicat en la revista El Brancalet nº 19,setembre de 2004
l’alcalde Evarist Aznar pensa que aquest article és una equivocació per part meua per que el carrer que hi ha entre els xalets de les escoles no forma part del carrer Juan Lacomba que ell ha "rebatejat".
L’article està basat en el plànol que el seu equip de govern va publicar,jutjeu vosaltres de qui és l’equivocació.
A l’òptica hi ha un muntó de plànols de La Llosa. Pense: “fa anys que estan editats”, però n’agafe un, (…encara que siguen pedres). Ja a casa el deixe a la prestatgeria.
Al cap d’uns dies l’agafe per passar una estona i … Sorpresa!. El plànol es nou i reflexa els nous carrers de la reparcel·lació del col·legi.
Què veig! , el carrer Vicent Andrés Estellés ara es una plaça?, o una rotonda ? i Mestre Juan Lacomba on està?.
Ja el veig, però hi ha algo que no entenc el carrer que rendeix homenatge a partir d’ara a Juan Lacomba està situat dalt de Sant Blai, baix del col·legi i pense, ahí què hi ha?. Un carrer que va des de la pujada del calvari fins el carrer Sant Gaietà!!!. Ja ho entenc això deu ser el carreró que separa les dues filades de xalets dels mestres.
Esmorzant amb els amics els comente la meua indignació pel fet que, a Juan Lacomba, (amb la nova distribució dels noms) li han dedicat un carrer estret que no té voreres i sense sortida. La resposta d’un amic és ràpida i contundent: “ cal donar-los l’enhorabona per que, la mereixen, fa falta mala llet i cal buscar molt pel poble per trobar un carrer al qual, només una vivenda pot escriure eixe nom com adreça”.
Tornem enrere, recapitulem: el nou equip de govern decideix com a primera mesura ( ara mane jo !!! ???) canviar/ eliminar els noms dels carrers Mestre Juan Lacomba i Vicent Andrés Estellés per tornar a batejar-los amb els noms antics dels franquistes General Abriat i Ramón Beneyto i com a conseqüència de l’escàndol que açò genera a la premsa i radio decideixen que, els escriptors valencians afectats tinguen un lloc en els carrers de la reparcelació i ara ve la segona part i la que més decebut m’ha deixat. Té raó el meu amic: cal molt mala…
ü Eixe “carrer” existeix des de fa 40 o 45 anys i mai cap alcalde, ni amb la dictadura, ni amb la democràcia s’ha atrevit a batejar-lo perquè no se’l ha considerat carrer.
ü El “carrer” en qüestió es un carrer sense eixida per als vehicles que no siguen capaços de baixar 40 escalons.
ü El “carrer” no té voreres per als vianants ( veritat és que no hi ha trànsit) i en l’actualitat mesura 3 metres d’ample i 100 metres de llarg més o menys.
ü Només una vivenda té la porta d’entrada per eixe “carrer” (el xalet d’un mestre).
ü Amb la reparcel·lació el “ carrer” ja tindrà eixida al carrer Sant Gaietà, però al tram nou del “carrer” tindrem , a un costat les portelles del carrer Sant Blai (si les obrin) i a l’altre, terrenys de les escoles i continuarà tenint una sola vivenda.
ü El “carrer” està situat dintre de terrenys del recinte escolar? Si açò es veritat, el dia que els xalets desapareguen per reformar les escoles podria desaparèixer també el “carrer”.
ü I per acabar tenim que, la prolongació del “ carrer no va a poder-se fer en línia recta perque el carreró del xalets topa amb una casa que ara estan construint.
Reconec que no he pogut evitar recordar i llegir altra vegada el article de Raül Vidal ( El Brancalet nº 11) en el que parla d’un poble amb “convulsions per un canvi polític, enfrontaments inexplicables, manipulació, injustícies, sed de poder d’entrants i ixents…” i “… l’engany, el poder, la traïció, la falsedat, les cobejances pels diners”. Son paraules dures i fortes i estan tretes del seu context , però…
Als equips de govern dels pobles cal jutjar-los no sols pel que fan, sinó també pel que poden fer i no fan. En la passada campanya electoral de les municipals es parlava de trens que passaven de llarg, de ocasions perdudes… La Llosa ha deixat passar una gran oportunitat de rendir homenatge als seus personatges il·lustres.
Ara amb la reparcel.lació hem deixat passar el tren del agraïment, l’ocasió de fer justícia amb els fills i amics de La Llosa com:
1. Vicente Agustí Polop, La Llosa de Ranes (1849-1915).
2. Joaquin Mas ( La Llosa de Ranes – 1818).
3. Genar Tortosa i Pla,( La Llosa de Ranes) defensor de l’escola en valencià abans de la Guerra civil.
4. Higini Martínez González. Condemnat pel franquisme a no exercir en sa vida el seu ofici de mestre.
5. Juan Lacomba Guillot. Comdemnat pel franquisme a no exercir durant quatre anys.
6. Juan Antonio Lacomba Abellan. Va viure dotze anys a La Llosa i en l’actualitat és catedràtic a la universitat de Màlaga amb nombrosos llibres publicats.
7. José Dies López ( La Llosa de Ranes 1905-1969). Escultor.
8. José Àngel Dies Caballero (València 1936)
9. A La Llosa tenim el nostre Robin Hood que és, ni més ni menys que, Micalet Mas no quedarà gens malament “ Carrer Micalet Mas".
10. I per què no? dedicar-li un carrer llarg i ample a la família Sans, tan vinculada a La Llosa que, el seu escut Heràldic està inclòs a l’escut del poble de La Llosa de Ranes.
11. Dels fills de La Llosa podem passar als valencians il·lustres clàssics com Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Rois de Corella o contemporanis com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Juan Gil Albert, Enric Valor…
Pel contrari l’actual equip de govern demostrant una escasísima originalitat dedica els nous carrers a La Costera, L’Alcudia de Crespins, Canals, Barxeta, Genovès, etc.
El que un poble dedique un carrer a un altre poble, es pot entendre quan hi ha uns vincles especials com és, (per posar un exemple) l’agraïment que alguns pobles de La Ribera tenen per La Llosa pels fets de la riuada o la pantanada, però, el cas és que, el poble de La Llosa encara té fills que no reconeix i és això el que des de ací reivindiquem.
Amb el dolor que produeixen les injustícies però amb el ferm propòsit de no quedar-se quiets davant determinades malifetes, (per qualificar els fets d’una manera tova) estan escrites aquestes lletres. Però amb aquest article acabe la meua protesta davant el canvi de noms dels carrers Juan Lacomba i Vicent Andrés Estellés i el que, pot ser pitjor: els franquistes han tornat a tenir carrers dedicats a La Llosa de Ranes.
lozanoaznar@hotmail.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!