El següent article es va publicar a la revista El Brancalet en setembre de 2005
Fins ací pense que tots estem d’acord però, un empresari pot dur a la ruïna a la seua empresa, per les decisions equivocades que pren per a dur-la endavant i, també la pot portar a la ruïna amb la immobilitat, no evolucionant, no modernitzant-la.
I dic açò perquè un amo de les seues paraules pot ofendre amb les paraules dites, però també amb les que no diu.
Hi han silencis que poden ferir sentiments: de persones que esperen el consol de I’amic i eixe consol no arriba, de les persones que callen per no mullar-se ni complicar-se la vida, en lloc de defensar a la persona criticada per altres, són les paraules no pronunciades les que poden ferir, precisament perquè no han sigut pronunciades.
L’Església que té en compte aquestos detalls tan importants diu que no sols ofèn a Deu, no solament es peca amb el pensament, la paraula o amb els fets sinó que, també es pot pecar amb l’omissió. ¡Qué sàvia és l’església!
Però no sols pot ser pecat la paraula no dita, també ho pot ser, el fet que no has fet, el recolzament que no dónes, el muscle que no acostes, la mà neta que no es mulla per res ni per ningú, el que sap fer i no fa res, el que sap i diu que no sap, etc… etc.
No sols som esclaus de les nostres paraules, també som esclaus dels nostres silencis.
A partir d’ara jo seré amo i esclau dels meus silencis.
Josep Lozano
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!