20 de juliol de 2013
1 comentari

Són nacionalistes radicals espanyols

Fa tres setmanes varem anar els treballadors de l’empresa a passar la revisió anual a la Mútua.

Tot normal. L’endemà em comenta un company un detall que li va passar al dirigir-se al metge en valencià, va rebre un “no entiendo su castellano, hábleme en castellano” per resposta.

Quan m’ho va contar reconec que alguna cosa es va alterar dins del meu cos, no sé si les plaquetes, els glòbuls, el colesterol o la fel, però la resta del dia el meu humor va canviar.

Vos enumere algunes sensacions o pensaments:

1)    Al País Valencià, si he dit País Valencià hi han dues llengües oficials? o Rajoy també s’ha carregat eixe dret.

2)    La llei de bilingüisme serveix per obligar als valencianoparlants a parlar i entendre el castellà.

3)    La llei de bilingüisme serveix per protegir als castellans quan no els dona la gana aprendre, i no tenen cap voluntat d’entendre el valencià.

4)    He de passar tota la meua vida parlant-li en castellà a un castellà que viu ací anys i anys?

5)    El que més m’altera de la puta frase “li parle en castellà per educació”. Si li parles en valencià eres un maleducat? Qui és el maleducat, nosaltres o ells? que després de viure anys entre nosaltres no tenen interés en parlar valencià, ni per aprendre’l ni per llegir-lo, i el que és més fort, ni per entendre’l.

6)    I, a eixos que els agrada allò de “hable en cristiano”, els diré que en la “Lista de Papas en la historia” publicada per la “Conferencia Episcopal Española” els valencians en tenim dos; Calixto III (Alfonso Borgia) i Alejandro VI (Rodrigo Borgia), mentre que els castellans no en tenen ni un! Així doncs, podem afirmar i afirmem que no hi ha idioma més cristià que el nostre, el valencià.

7)    Tomás, un excompany de faena m’ho va dir una vegada i no ho he oblidat “No he aprendido a hablar valenciano porque no me ha hecho falta. Allá donde voy me hablan en castellano”. Tomás va nàixer a Granada i viu ací 50 anys.

 

Conclusió: tenim la culpa nosaltres. No fem valer els nostres drets. No estimem com caldria la nostra llengua. Tenim por a que ens acusen de maleducats si parlem valencià, quan la realitat és que són ells els maleducats i no ens respecten quan parlem valencià.

  1. Hola,
    sí, en part tenim la culpa nosaltres, tot i que els maleducats són ells. Et diré el què us va fallar al meu parer: no us hi vareu adreçar tots als metges en valencià, i el teu company no va demanar ser atès per un altre metge.
    Jo també m’ho trobo, aquí al Principat, a Barcelona, gent que de seguida canvia al castellà quan li parlen en castellà, o que per adreçar-se a un desconegut empra el castellà per defecte, però així fem el joc a l’Aznar i al seu “catalán en la intimidad”. Cal ser tossut, i parlar a tothom en valencià que per això és la teva llengua, i si et contesten en castellà vol dir que t’han entès i que pots seguir a la teva; és pesat, i de vegades canviaries, però al final resulta natural i així ha de ser, quelcom tan natural com parlar el teu idioma.
    Jo així ho faig, parlar a tothom en català, i alguna vegada m’he trobat algú que realment no m’entén (i aleshores li parlo en castellà, és clar, l’objectiu és entendre’s) però no recordo cap conflicte per això. Potser al País Valencià ho teniu més fotut, més motiu teniu per a encaparrar-vos-hi. Ànim, sigueu obstinats i perseverants, sigueu la gota malaia perquè aquesta és la via. I sigueu, pel damunt de tot, un poble alegre i combatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!