Pot ser es van conèixer.
L’any 1974 es podia comprar i col·leccionar els fascicles de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Guardant les darreres pàgines de cada fascicle es podia enquadernar un vocabulari valencià castellà i un recull de poesies valencianes d’autors com Josep Maria Bayarri, Carles Salvador, Luis Guarner, Juan Lacomba, Vicent Casp, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Francesc de Paula Burguera, Raimon, Alfons Cucó, Juan antonio Lacomba, Ovidi Monllor, Isabel Clara Simó, entre altres.
El Xop és poema de Lacomba publicat per la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana.
Joan Fuster va publicar en 1956 el llibre Antologia de la Poesia Valenciana, (1900-1950), on també inclou el poema el Xop, en el capítol V dedicat a EL PAISATGISME SENTIMENTAL (II).
A la pàgina 143 Joan Fuster parla de Lacomba i diu:
“Nasqué al Cabanyal de València, l’any 1900. Estudià la carrera del Magisteri i ha publicat diversos reculls de poemes en castellà i algunes monografies d’art. El Vers Valencià li dedicà un número, en 1935, en el qual reuneix els seus poemes catalans sota el títol Jocs d’alfils. Posteriorment, ha publicat Els poemes quotidians (1959) i L’any (1960). Morí en 1963.”
EL XOP
Mirall dinàmic. Narcís,
el xop
tremola inquiet de desig
d’ésser, en el vespre, sol.
Perfil de sol, que s’esguarda
dintre el cristall corredor
de la riola, que desplega
indefinides visions.
Aixís el xop, a la tarda
-¿d’argent, d’or?-,
de música, de brillants,
d’espera, de presumpció…
Junt a la senda de l’aigua
-quin fer-se vell i ésser nou !-
tota la tarda s’estira
en un caient peresós :
el cristall corre i detalla
un motiu cada segon.
Se desdobla en un etern
mostrar de nova expressió :
cada ombra deixa el fum
inconsútil d’un record.
I en cada ombra que canvia
i passa feta remor,
s’esguarda i es troba bell
el xop…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!