Prendre la paraula

(Vídeo i text de Pobleviu sobre la xerrada de pressupostos participatius de la CUP de Tarragona el passat divendres 18 d’octubre a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV. Podeu escoltar la xerrada íntegra sense talls aquí.)

“Una trentena de persones van acostar-se el divendres 18 d’octubre a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV a la primera sessió de les Jornades sobre Pressupostos Participatius que ha organitzat la CUP per tal d’apropar la importància d’aquest mecanisme social de participació de la ciutadania en la política. Es continuació de les diverses assemblees fetes als barris per debatre aquesta qüestió que la mateixa Candidatura ha coordinat durant el 2013. (Continua)

En aquesta ocasió, s’havia convocat una taula rodona que portava per títol “Què són els pressupostos municipals participatius?”, amb la participació de ponents molt interessants que tractaren la qüestió dels pressupostos participatius des de diferents àmbits.

En primer lloc, parlà Ricard Vilaregut, doctor en ciències polítiques i director del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), que va fer una síntesi d’algunes qüestions teòriques, com el dilema entre democràcia representativa i democràcia participativa, decantant-se per aquesta última perquè millora la qualitat en l’elaboració de les polítiques públiques, redueix la desafecció política i perquè fomenta el capital social amb l’empoderament dels ciutadans, en particular de les classes populars, com ha succeït en països com Bolívia, Colòmbia i Brasil. També va destacar alguns principis a tenir en compte per al seu correcte funcionament, com són els de la màxima informació per als ciutadans, la màxima deliberació i el caràcter vinculant de les decisions.

En segon lloc, va intervenir l’alcalde de Figaró-Montmany, que va explicar l’experiència al seu poble on es va aprovar un “Reglament de participació ciutadana” i després es va aplicar amb la lectura i anàlisi del pressupost vigent, sobretot de les partides on hi ha cert marge d’actuació, i l’establiment de les prioritats per als propers anys. De totes maneres, la participació dels ciutadans no s’ha d’acabar en els pressupostos sinó que ha d’abastar el màxim d’àmbits possibles (com en el cas que va comentar de la normalització de la grafia del nom del municipi del qual és alcalde) i de múltiples modalitats,  com els debats, les consultes, les assemblees, etc.

Seguidament, van participar Daniel Xavier i Maria Ferrerons, de la CUP de Vilafranca, que van referir-se a les fases i la metodologia específica que empraren al seu municipi per tal de trencar la opacitat que tenen els pressupostos municipals. També van destacar la importància de prioritzar el bé comú als interessos particulars.

Finalment, Antoni Peco, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, va mostrar alguns cartells d’activitats sobre la participació ciutadana que dataven dels darrers trenta anys per a demostrar que fa molt de temps que l’associacionisme veïnal ha intentant impulsar la democràcia participativa però que el poder l’ha entrebancat tant com ha pogut: no donant informació, no donant recursos i no donant formació.

En el torn final de precs i preguntes amb el públic assistent es van destacar algunes limitacions en l’aplicació dels pressupostos participatius com el baix marge d’incidència real, l’actuació perversa dels equips de govern de crear associacions de veïns afins al poder per contrarestar la força de les què tenen un caire més participatiu, la possibilitat de viciar les assemblees, etc. Tot i així, la impressió en molts casos era que, no obstant les limitacions evidents, els pressupostos participatius són una bona eina de democràcia que legitima les polítiques públiques i que enforteix les xarxes socials.