El passat mes de juliol vaig tenir la grata sorpresa de rebre un comentari en el blog que considere valuós i amplia dades amb detalls de la vida de Higinio Martínez. Ara vos deixe el comentari com a post perquè el considere important i per tal de deixar clar la gran persona que era. Aquest
Els pobles xicotets en els que no ha ocorregut cap fet històric important… Els pobles xicotets en els que no ha ocorregut cap fet històric important, no han estat seu d’institucions religioses o polítiques, el més normal és que tinguen pocs monuments arquitectònics que mostrar o dels que sentir-se orgullosos. La finalitat de les targetes
Joves amb moltes inquietuds i ganes de treballar dirigits i coordinats per Júlia Baldó varen fer possible el Museu Històrico-Artístic de la Llosa de Ranes. Després de llegir el contingut del tríptic podeu patir una depressió al veure el que teníem i hem perdut. El paper de Júlia en la recuperació de la romeria
Desgana, desídia, indolència, deixadesa, abandonament, peresa, ganseria, ganduleria, incompetència, irresponsabilitat, ineptitut, oblit… Desgana, desídia, indolència, deixadesa, abandonament, peresa, ganseria, ganduleria, incompetència, irresponsabilitat, ineptitut, oblit… són paraules que haurem d’utilitzar si parlem de la història del Museu de la Llosa de Ranes dels darrers vint-i-cinc anys. Mort per falta d’atenció, d’interés. Tancat, abandonat, oblidat… En
Este escrit el vaig publicar a la revista El Brancalet l ‘any 2005 amb la intenció de motivar als socis d’El Rastell per a que treballaren per l’associació però no ho varem aconseguir. No sóc dels que els agrada “arreglar” el món des del bar i amb un café o cervesa davant, és per això
Capella del carrer sant Vicent, la Llosa de Ranes. De sant Vicent es conten moltes històries, rondalles i cançons. Aquest romanç de sant Vicent, sembla que es cantava en Torrella però em consta que a la Llosa també és conegut per la gent major. ROMANÇ DE SANT VICENT Torrella (la Costera) A
Mon pare és el de baix a l’esquerra Cadascú és com és, jo sóc com sóc. Qué li anem a fer!, no m’agrada tirar res, per vell que siga l’aparell, la porta, bicicleta, moto, llibres vells, tebeos de la meua infantesa: Tamar, TBO, Pumby entre altres. Per ser com sóc, ara tinc remordiment
Vicent Chaquet i Huerta va morir un 10 de març de 1997, tenia 41 anys. Estimava el seu poble, es preocupava per recollir històries, contes costums i vivències dels seus majors. Mestre, escriptor, aficionat a la pintura, el dibuix i per damunt de tot valencià i en valencià. Amb Cande Vidal va publicar en
La revista “Espéculo, Revista de Estudios Literarios” es publica per la “Facultad de Ciencias de la Información, Universidad Complutense de Madrid”. En el nº 30 de 2005 hi ha un treball de Maricel Pelegrín (Licenciada en Ciencia Antropológica, Universidad El Salvador. Doctorada en Filosofia y Letras). És molt interessant i us recomane que el llegiu
Tots hem sigut xiquets, Afortunadament tots hem passat per ahí. Tots hem sigut xiquets, La il·lusió de rebre a la porta de casa al senyor rei acompanyat pel seu patge, que arriben carregats de regals, és una experiència que els xiquets no obliden en sa vida. Eixa il·lusió es transforma en por, nervis, tremolor i
Santa Caterina és la patrona de les xiquetes (Sant Nicolau dels xiquets) Santa Caterina és la patrona de les xiquetes (Sant Nicolau dels xiquets), però la festa de les Catalinetes ara és festa de tots els xiquets i xiquetes. A les escoles fan excursions i altres activitats. Ací a La Llosa de Ranes, a banda
LA DANSA DEL VETLATORI Ritus funerari – festa de veïnat La dansa del vetlatori, una de les danses més belles al País Valencià La dansa del vetlatori, una de les danses més belles al País Valencià és, en principi un ritus funerari celebrat a la mort d’un “albaet” o infant menor
Hi ha paraules que les coneguem perquè alguna vegada, ja fa molts anys, hem escoltat pronunciar-les a la gent major, però amb el pas dels anys han caigut en l’oblit. Hi ha paraules que les coneguem perquè alguna vegada, ja fa molts anys, hem escoltat pronunciar-les a la gent major, però amb el pas dels