Aquest amor
que fa un any
em va
prendre
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 1924 – València, 1993)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un poema magnífic! Em sembla que avui ens en farem un tip de llegir poemes d’Estellés!
El trobo realment potent i impressionant. No el coneixia o al menys no el recordava. Gràcies per la tva tria, Llaudal!