LA NARANJA MECÁNICA de Stanley Kubrick

Aquest article és un anàlisi sobre l’agressivitat que podem trobar a la nostra societat i a les escoles a través de la pel·lícula.

En la pel·lícula ?La Naranja Mecància? de Stanley Kubrick podem veure dos tipus d?agressivitat, l?agressivitat grupal i la individual.

L?agressivitat en grup la podem observar quan tots els membres del grup segueixen unes pautes de conducta, forma de vestir, vocabulari… sempre n?hi ha un que és el líder i que fa seguir els altres. Veiem les expressions que tenen  a les cares, el plaer que els produeix el fet d?expressar la seva agressivitat exteriorment. Cada cop que fan un acte agressiu, el següent és més fort. S?interpreta que actuen agressivament  pel sol  fet de sentir-se bé, d?aquest plaer els fa augmentar la seva brutalitat fins a l?extrem de matar.

Per altra banda hi ha l?agressivitat individual, en aquesta pel·lícula no queda molt reflectida, però veiem una petita mostra al final del film. A  l?escena de l?hospital observem que el protagonista torna a ser agressiu i que el programa que va seguir no ha servit per res. Sobretot ho podem veure en  la forma de parlar, ja que torna a utilitzar expressions pròpies del seu grup, però que se les ha fet seves com individu. L?agressivitat que porta a dins torna a sorgir i a mostrar-se, no en fets, ja que la seva salut no ho permet, sinó en l?expressió de la cara, el somriure, la mirada…

Aquesta pel·lícula deixa clar que un programa contra l?agressivitat ha d?ésser molt ben platejat, però fa una crítica molt gran als mètodes que s?utilitzen. Per  controlar-la s?ha de fer a partir de l?autocontrol. A una persona no li pots treure l?agressivitat i deixar-la sense, ja que en la societat que vivim es converteix en una víctima. Tots som agressius, però ens sabem controlar, el problema esdevé quan perdem aquest control. Hem de  reconduir aquesta conducta, però no anul·lar-la. En la pel·lícula s?introdueix un element de càstig, aquest és un mètode que (en altres graus) se sol aplicar a l?escola o en l?àmbit educatiu. Enlloc de  castigar, el que s?ha de fer és donar alternatives, premis a la bona conducta… Premiar el que es fa bé, valorar els fets positiu, ja que sempre ens fixem en les conductes o accions negatives. Si donem alternatives, si fem raonar, l?agressivitat es pot ajustar  a la societat. Podem utilitzar-la en altres fins i així, ens seria útil a tots.

(Agraïments per ajudar a escriure aquest article a Cristina Campos i Eva Riubrugent)

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *