Madame Curie

0

Li he proposat al meu nebot de nou anys fer un àlbum de dones, i començar-lo amb Lucy, la que ens diuen va ser la primera homínida, almenys dels esquelets que han descobert fins ara. Però preguntant-li quina dona coneix que li agradaria posar, la seva resposta fou ràpida: Madame Curie, no sé si perquè ja li han parlat d’ella a l’escola o per influència d’un llibre-còmic que els vaig comprar i llegir fa un temps.

L’anterior entra dins del que per a mi és normal, sols té nou anys; el que ja no m’ho sembla tant es que a les xerrades taller que faig amb altres companyes advocades, als instituts, quan els preguntes a l’alumnat de tercer i quart d’ESO (a vegades inclús els de batxillerat) quines científiques coneixen, et responen el mateix: Madame Curie.

He vist moltes exposicions als corredors dels instituts, quan s’aproxima el 8 de març, intentant visibilitzar la història de les dones, de fet moltes vegades m’han descobert relats i dones de les quals ho ignorava tot. Tanmateix alguna cosa falla quan encara es donen eixes respostes.

La professora Ana López Navajas ha realitzat nombrosos estudis sobre l’absència de les dones als llibres de text i la seva tesi és precisament sobre aquest tema. A les xerrades, convide a l’alumnat a què ho comproven per si mateixa, que agafen un llibre de text i examinen que els conten de la història de les dones, i s’adonaran que és ben poc. I tot el món sabem que si no es conta és com si no havera existit.

L’anterior em du a la següent reflexió, pensant en un altre problema: l’educació contra la violència de gènere. Si deixem en mans de la bona voluntat el treball en aquestes àrees: igualtat i erradicació del masclisme, hi haurà avanços, sense dubte i, de fet crec que eixes iniciatives no poden eliminar-se, però si de veritat volem sacsejar el món, indubtablement cal un canvi estructural que capgire la situació actual on encara s’escolten comentaris com:

– Això no pertany a la meua àrea, jo sóc de ciencies.

– Açò no dic que no siga important, però les matemàtiques també i a mi el que el ministeri em demana és que ensenye matemàtiques.

– Sols sóc professor/a, això és obligació de vicedirecció.

– Algunes propostes en aquest àmbit són massa folclòriques.

– Les coses és plantegen massa en termes de blanc i negre, quan ni uns són tan roins, ni altres tan bons.

– Ja tenim el servei de mediació i resolució de conflictes.

– Aquestes xerrades caldria fer-les en classe d’ètica o religió.

– No podem perdre més hores, ja tenim moltes activitats al centre.

– Caldria fer les xerrades per separat a xiques i xics.

– Ja ho tractem a classe, han llegit …

– Tinc a la direcció en contra, així que millor no fer res.

I la llista podria continuar eternament, per què malgrat que hi haja lleis que parlen de la importància de l’àmbit educatiu en aquestes àrees, no està interioritzat, i per tant el treball en elles continua sent l’anècdota, com citar a Madame Curie.

Publicat dins de General | Deixa un comentari