Les dones que es toquen

0

Amb l’estrena del tràiler de “50 sobras de Grey” el pati masculí se’ns ha esvalotat, i de quina manera. Els caps pensants del màrqueting del producte funcionen i de molt bona manera, molt més ara, amb mil xarxes socials a l’abast que repliquen per milions qualsevol cosa que resulta mínimament atractiva o repulsiva, que amb el hate-following els publicistes també compten i, no precisament per a menysprear-lo. Així que a més de sis mesos vista de l’estrena de la pel·lícula a l’Estat espanyol, ja calfen motors anunciant l’estrena del tràiler un dia a una hora, en què tots els magazins televisius estan tancant l’emissió i per tant acumulen una punta d’audiència.

I clar el TT no és feu esperar, i en conseqüència també les crítiques al producte, negant-lo i menyspreant-lo. Des del grup de pseudointel·lectuals, (els veritables no saben ni de què els parles si els esmentes als personatges o la trilogia, com per a saber res de la pel•lícula), es fa bandera de la pèssima qualitat literària i que el mateix ocorrerà amb la pel•lícula, pels pocs fotogrames que s’han vist.

El curiós de tot eixe fenònem de gent crítica, que nega saber res d’ombres, és que fan burla de què les dones s’exciten amb el llibre, o que estiguen deleroses de veure la translació a la pantalla. I fan bromes sobre les bragues o el mal follades que estan i afirmen que si “es toquen” amb això és trist, lamentable i senyal inequívoca del seu mal gust.

I ho diuen sense adonar-se de la càrrega masclista d’eixes manifestacions. La qüestió no és si al llibre la dona és poc més que un objecte (ho és a cada 95 de 100 pel•lícules), o si els diners fan bo el sexe (com a una Proposició indecent) o si se’ns ven altra vegada la mescla dels contes clàssics de la Ventafocs i l’Aneguet lleig (no és això el que ocorre a Pretty Woman?), o si es perpetua el rol de la dona abnegada i redemptora. No, el problema és que l’home curiosament se sent amenaçat per què resulta que les dones han visibilitzat l’objecte de desig, i han explicitat la seva sexualitat.

Per això, en les anteriors ocasions encara ara, es passen per televisió en horari infantil les pel•lícules i, aquesta alça tanta polseguera.

Que és el desig, que és l’amor i qui ho determina, el sistema patriarcal continua creient i perpetuant que sols correspon als homes.

Per la meua banda, m’alie amb Olivia Ruiz.

“Si tu crois me séduire
Ah ce que tu te goures
Je suis sourde au désir
et le désir rend sourd

J´aime pas l´amour

Pas de main dans la main
Pas de toujours toujours
On sait c´que ça devient
C´est un compte à rebours
Avant le coup d´surin
Des adieux sans retours
Des Valmy, des Verdun
Et des chagrins d´amour”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Politiqueo

0

Des que m’ho digueren, que les paraules em ronden el cap i no sé desempallegar-me d’elles. Xerrant, per omplir el temps, amb una dependenta, comentàvem l’abdicació del rei espanyol i les convocatòries de protesta que hi havia hagut eixe mateix dia. Jo estava emocionada i, l’altra em mirava com si se m’haguera soltat un cable i no regira. I jo li tornava la mirada encuriosida, per què en altres ocasions m’hi havia despotricat molt del govern de dretes i dels rics, i de les dificultats de tindre un negoci.

 

Sols calgué donar corda per a què al final m’ho diguera, encara que fora indirectament. Em contà que les amigues tenen un grup de wasap, i que estava molesta per què una d’elles sols entrava al grup a posar missatges quan passaven fets com eixos, i aleshores els enviava convocatòries. En paraules seues, sols entrava per a fer “politiqueo”, per què era d’Esquerra Unida.

 

I jo setmanes després encara no me’n sé avenir. Puc acceptar-li que no pots limitar ni la teva vida, ni per tant les teves interaccions, al voltant de la política, però que per damunt del moment històric i de les seves implicacions polítiques, la crítica d’una treballadora se centrara en la missatgera, m’explicà més coses de la paràlisi social, que l’anàlisi sobre l’aparició de Podemos.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari