Innocent
Molt s’ha escrit i comentat els darrers dies sobre les absurdes declaracions de l’advocat de la infanta imputada, exculpant-la en base a l’amor, la confiança i el matrimoni que la duien a pagar els llibres de Harry Potter amb la tarja de l’empresa fantasma que s’havien muntat. Però, per a mi, més que eixes paraules, que no trobe més que bones per omplir les tertulies dels matins a la televisió o al café del cantó de casa, el que m’ha cridat l’atenció són les altres: la meua client és innocent.
Pot ser per a la majoria de la gent, vist que poc s’ha comentat, això és el que cal que diga un advocat, però a mi m’aborrona escoltar-ho, i crec que ens desprestigia als professionals que ens dediquem a aquesta feina. Reduïnt anys d’estudi i coneixement processal i de saber com actuen els diferents operadors jurídics, a una qüestió de fe.
Declaracions com eixes fan que es reforce a l’imaginari col·lectiu que l’advocat/ada que ens defensa, cal crega en la nostra innocència per a fer bé la seva feina. I el cert és que això és del tot inncessari i no fa més que crear perjuis i entrebancs a una relació laboral que sols cal estiga presidida per la confiança.
Si eixe convenciment en la innocència fora tan fonamental, malament podria treballar-se en els casos derivats del torn d’ofici, on moltes de les vegades no és que tingues la creença és que tens la certessa de la culpabilitat de qui representes, i malgrat això l’obligació és seguir reclamant una absolució o almenys aconseguir una contenció de les responsabilitats que se’n derivaran.
A ningú se li ocorreria reclamar al metge que ens atén pel càncer, que no qüestionara si hi ha relació amb el tabac o no, ens limitariem a atendre les seves recomanacions i acceptar que a vegades podrà extirpar-lo, i altres sols podrà donar-nos una bombona d’oxigen per a poder seguir respirant.
Doncs el mateix. Sols que en el nostre cas, no et mors.