Delors

0

A una de les associacions en que participe activament, tenim una línea de treball amb els centres de secundària i els que ara s’anomenen integrats. Fa anys que hem establert una relació diga’m de col·laboració i al llarg del curs anem a fer xerrades a l’alumnat.

El plantejament inicial i que manté tota la seva vigencia desprès dels anys, és senzill: entrar als centres gent aliena a ells, que l’alumnat no els vesca amb la normalitat que veu al professorat, però que tampoc es vesca obligat a fer cas per què van a examinar-lo. Diga’m que es tracta d’interrompre el discurs per a que el trencament ajude a la reflexió.

El cas és que a vegades des d’un centre ens posen en contacte amb un altre, i l’altre dia ens convidaren a fer una cosa diferent: dinamitzar un debat sobre igualtat, no fer una xerrada-taller com acostumem. El curiós del cas és que ens ho proposaven partint d’eixa mateixa base, que nosaltres ferem d’elements extranys a la tan anomenada comunitat educativa i que aportarem la nostra experiència a la formació en sentit ampli. I per il·lustrar-nos la proposta, qui ens la feia ens citava la LOMQUE, els elements multidimensionals a l’educació, Delors … una retahíla que probablement no s’adonava que era jerga educacional, que estava distraent i dificultant la comunicació.

I això és un fet que mai he entès, no sé perquè no s’adonen que quan menys planer fas el discurs menys se t’entèn. Personalment fugisc de tecnicismes, i abomine de la gent que fa cites i no s’adona que l’important no es fer veure que saps qui és X, sinó traslladar el que aquest deia amb paraules pròpies. Per a mi la máxima és aconseguir que el missatge arribe i l’auditori faça les conclusions lògiques, la resta no hi cal.

I ho faig perquè l’experiència em diu que funciona; fa uns dies vaig tindre que explicar a un auditori exigent la repercusió de la crisi als drets de les dones, i al debat vaig tindre dues alegries: un dels presents destaca que malgrat que la xerrada es referia als drets de les dones, no havia citat cap llei i un altre feu un paral·lelisme entre l’alliberament i l’opressió de les dones i el de les nacions. Als 45m que em donaren podia haver citat a Spivak i el seu discurs sobre les subalternes, o remuntar-me a l’anterior a ella, i parlar de Gramsci, però no va fer falta, la conclusió la va extraure el públic per ell mateixa, i d’això es tractava.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari