Contamina?m
No sóc una apassionada de Pedro Guerra, però el missatge d’aquesta cançó sempre m’ha enxisat, per què no hi ha vida sense mescla, ni futur sense perdre la por a estar amb els que creus diferents a tu, i que molt probablement no ho son.
Ara amb la campanya electoral a la Catalunya central, hi veus coses molt penoses, molta gent interessada en promoure el discurs de la por, de la diferència, del amb mi o contra mi, però encara pitjor, veus amaneixer consignes molt extranyes perque venen del que s’autoproclama esquerra assembleària, i sincerament no entens ja res.
L’altre dia llegia al tuiter: “som els que ens oposarem a la guerra, els que ocupavem les places …”, i no vaig poder estar de contestar-los que en eixes batalles havia molta gent de molts colors. Un tuit no dona per a més. L’altra consigna de moda per part seua és: “Som el poble”, supose que ho fan en contraposició als partits, però és còmic si atenem a que estem parlant d’eleccions.
Però a més a més, això de “sóc elpoble” és just el mateix que un de dretes m’espetà per dir-me que els independentistes al País Valencià no teníem legitimitat, perquè el poble no ens volia. I quan li vaig dir que jo formava part del poble i que ell no podia irrogar-se la representativitat de tot ell, m’isquè per peteneres.
I és el mateix que veies als cartells de la Intifalla: “Som el poble”, volent fer fora als partits, com si aquestos no estagueren formats pel poble, per gent que treballa, que es mobilitza i que es compromet dia a dia.
No m’agraden, són missatges, actituds, que sols tenen de democràtics, d’assemblearis, la façana, però que amaguen molt de dirigisme.
I tampoc m’agrada la gent que té por a mesclar-se, a juntar-se amb uns i amb altres, pot ser per què tots els anys que duc col·laborant en associacions i plataformes, he pogut mantindre la independència col·laborant amb gent molt i molt diversa, però sempre sumant, mai excloent ni irrogant-me la representació del poble.