Cartes
L’altra nit estava insomne, és el que porten els disgustos, discussions que si bé no son inesperades sempre mantens l’esperança que no es produiran, i quan et trobes inmersa en ella, la ment no para, així que no vaig tindre una altra pensada que posar-me a regirar caixons a la matinada.
La gent pròxima sempre em diu que tinc el sindrome de Diogenes amb els papers, em costa un munt desfer-me de res, així que obrir un calaix que fa anys no obris, pot dur-te a redescobrir coses insòlites i que et recorden sinó d’on vens, almenys qui eres.
Escriure és sempre una teràpia, però rellegir textos de fa anys també.
El malhumor se’m passà al rellegir una carpeta de fa una dècada, quan encara ni coneixia els ordinadors i com no sabia escriure a màquina, escrivia tot a mà. Incloses les cartes.
Eren temps on feia esborranys, més o menys com ara, sols que al no existir el cursor d’esborrar, l’esborrany quedava manuscrit, i a mi em pegava per guardar-los. I fou una nit curiosa, per que jo que sempre dic que treballe d’advocada per què era una bona eixida laboral, em vaig trobar una carta escrita a algún programa de la ràdio on col•laboraven presos, quan feia tercer de dret, i ja deia que en un futur volia ser advocada. Ni conscient sóc, de que la dèria ve de lluny.
I junt a eixa mostra de la meua “vocació”, m’he trobat una carta adreçada al president de Mèxic, al President d’ERC, al diari el Mundo, a la Núria Cadenes, al President de la Generalitat de Catalunya, a excompanys d’escola per organitzar un sopar, un esborrany de llibre – mai escrit – sobre la importància del teixit associatiu en la consolidació d’un model nacional … Vaja, com una fotografia meua d’ara, però en xicotet …
Una mostra, de la carta enviada al President de la Generalitat catalana:
“S’autodenomina nacionalista i apareix en les notícies de televisió com a defensor dels independentistes que detingueren els dies d’abans a la festa muntada pels espanyols, però en veritat vosté no coneix més nació que la d’Espanya i no acata més ordres que les dels espanyols”.
La carta és de l’any 94, també manava CiU.