Un mort de fam
Desprès d’un llarg dia a la capital, de tornada a casa, la ràdio del cotxe em sorprèn amb la noticia de que un pres ha mort desprès d’una vaga de fam, de cinc mesos, a la presó de Teruel.
He cercat la noticia al vindre a casa, em perseguia la imatge de De Juana Chaos i el seguiment periodistic que és feu del cas. La mobilització de quan ho feu Aminatu.
He cercat pel nom del pres mort avui a Teruel: Tohuami Hamdaoui, però res. A data d’avui sí, clar, eixen un centenar o més de noticies, però res en els mesos anteriors. És clar, sols era un pres comú, un més dels que s’amunteguen en les presons.
No entre a valorar si la condemna era justa o calia revisar-la com ell exigia – probablement des de la ignorància de la imposibilitat de fer el que demanava – per què no conec el cas, però no puc obviar les paraules del director de la presó, excusant-se i justificant al sistema ha dit: “Hemos hecho todo lo posible para mantenerlo con vida, pero al final ha conseguido lo que perseguia cuando inicio esto, y ha muerto”.
Home no!!, ell no volia morir-se, qui ho vol quan decideix posar-se en vaga de fam? De Juana? Aminatu? Gandhi? Evo Morales? O eixe final sols esta reservat per als morts de fam, presos comuns i vulgars?
Quanta iniquitat!!