Que donen els premis?
Fa un parell d’anys el meu germà es presentà a un premi de literatura, i no guanyà. I el botó encara no li ha passat, malgrat que li han oferit publicar-li la novel•la, i ha rebut un bon grapat d’elogis d’aquells i aquelles que l’han pogut llegir. Però ell volia guanyar, i això de què un jurat presumptament coneixedor del tema no li’l donara no per bo, sinó per millor, no ho ha paït.
Fa un parell de dies he acabat de llegir el darrer Premi Nadal, Lo que esconde tu nombre, de Clara Sánchez. No havia llegit abans, res d’aquesta autora, però tan i tan bé havia sentit parlar d’aquest text, inclús a persones coneixedores de matèria literària, que va ser veure’l a les prestatgeries d’un magatzem i endur-me’l a casa, fins ara. I han passat els dies i no se m’ha passat el disgust, quina decepció!!
És cert que la primera part, quasi fins la mitat, la vaig llegir engolosinada, però i desprès? No li vaig trobar trellat, i menys quan els dies finals de lectura coincideixen amb la publicació a la premsa de noticies sobre els darrers nazis, i veus les contradiccions amb la novel•la premiada.
Ja li ho diguérem al tete, que un jurat valore d’una forma determinada un text no significa res, ara em reafirme en el dit.