Carta oberta al Sr. Bush

0

Distingit Sr.

Li escric per que
estic realment preocupada. Acabe de rebre a casa, amb pocs dies de diferència,
dos publicacions municipals: la revista que edita l’Ajuntament del meu poble
per a que estiga la ciutadania informada del que els politics fan per nosaltres
i l’ansiat Llibre de Festes. I dic bé, ànsiat, per que ha de pensar que després
de tot un any i malgrat que el temps mai acompanya, la gent treballadora tenim
ganes de veure animació al carrer, festa, gent passejant, actuacions a places i
parcs … Vaja com una festa de barri, però en gran.

Li ho explique per
que pot ser al seu país no hi hagen festes majors, perdone la meva ignorància,
però les pel·lícules ja sap que ens fan imaginar un món diferent al que és i
quan pense en barris del seu país, em ve al cap Harlem el Bronx, Manhatan … i
clar, crec que ahi no fan varietés, no?

El cas és que a la
revista que li deia ens contaven que s’havia aprovat el pressupost municipal, i
que havien augmentat la partida destinada a Festes; més de 377.000 euros que hi
havia previstos. Molts, veritat? Jo també ho vaig pensar així i clar, com que
l’any passat les pluges van anorrear tot el treball del regidor de festes, vaig
creure que era una gran compensació a la ciutadania. Desprès de tot, la crisis
de la rajola ha començat fa poc i els anys anteriors l’Alcaldesa ens ha fet
saber que s’ingressaven molts dinerets gràcies a la construcció.

És que s’ha
construït molt al meu poble, sap? Tant, que ara ja no ens queda sòl per a
seguir fent casetes i pisets i l’Alcaldesa ha decidit que va a llevar tarongerar
(ací també tenim tarongers i llimeres, com a la seua Califòrnia) i reformant el
PGOU fer més casetes i finquetes. Sobretot finquetes, hi ha una que tindrà 20
pisos, quasi, quasi, com l’Empire State eixe de la pel·lí. Igual després venen
a gravar ací també, ho creu possible? Tenim molt bona llum.

Llum natural vull
dir, per què clar de l’altra ja no tanta. Com ja sap, i em perdona li pose el
dit a la nafra, hi ha crisis, i l’Alcaldesa ha decidit apagar les llums del
carrer per estalviar, ara hi ha una llum sí i una no, però ens hi vesquem, eh?
I també ha decidit que no cal posar llums de festa als carrers, s’ha
d’estalviar tot el que es puga, i després de tot la gent del poble ja sabem que
són Festes.

Ho sabem per que ho
diu el calendari, i l’Església clar, per que ara més que mai tindrem molt de
temps per anar a les processons, per què com no hi ha res que ens distraga …
I és que com li deia a l’iniciï, també s’ha repartit el llibre de festes, i
ai!! Que hi ha dies que a les set i mitja (hora de missa) s’ha acabat tot. I
sols tindrem una actuació d’un grup que no conec, de Màlaga crec que son. Menys
mal que les falles celebraran el mig any faller (sí clar, no toca ara, però es
que l’Alcaldesa els ha dit que ho feren ara i així festa per a tots!!, és que
hi ha crisis,sap?) i tindrem una berbena, com a les festes del barri, però
sense varietés.

El que no sé
explicar-li és on estan els 377.000 euros dels que parlava la revista. I clar,
he pensat que igual vostè pot ajudar-me, ja, ja sé té problemes per que a més
ni els seus li han acceptat el pla de xoc que proposava, i també es veritat que
li havera pogut demanar a Noèlia que parlara amb Obama, però sincerament crec
que qui talla l’abaetxo és vostè (almenys encara) i que podria proposar-li a
l’Alcaldesa un pla de xoc local, no?

Per què clar,
pensar que tot açò siga per interès polític i que com l’Alcaldesa és del mateix
partit que el seu amic Aznar, vullga que la gent tinga la sensació ben tangible
de que hi ha crisis, i que és per culpa del Govern central i de Zapatero, no és
possible, veritat?

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Les dones som mainaderes

0

No fa massa, un
company de professió ens deia a unes amigues i 
a mi que era molt difícil trobar advocades que vulguen dedicar-se a l’àmbit
mercantil o laboral, i que preferien orientar la seva carrera al dret de família.
I segons ell, l’explicació era que les dones estem preparades per a l’atenció i
cura dels demés, i preferim de forma natural fer eixes feines.

La cara que se’ns
quedà a totes fou d’espant. Que encara a hores d’ara, gent d’esquerres pense
així, es esfereïdor.

Però ho és més
encara comprovar que hi ha dones –moltes- que també ho pensen, difonen eixa
idea i adapten la seva vida a eixe principi. És el que diu la lletra de la tonta
cançó de Conchita en que davant l’abandó
de la seva parella, li espeta que espera que trobe a una dona tonta que no sabrà
cuidar-lo.

 
I és el que vingué
a dir-me fa uns dies, una xicona jove, professional independent (que guanya més
que l’home) i amb una vida econòmica prou sanejada, i molt reticent a acceptar
la demanda de divorci que li plantejava l’home.

 
Ella no entén res,
per que com intentava explicar-me, s’ha passat tota la vida cuidant-lo,
ajudant-lo a créixer i preocupant-se de solucionar-ho tot les expressions són
seues.. Em preguntava: que he fet mal? I com no vaig tindre cor de contestar-li
la cruesa dels meus pensaments, li vaig dir que res, que ho havia fet tan ben
fet que ara que ell ja havia crescut el pas lògic era que la deixara, i
abandonara el niu. Era l’hora de la independència familiar, com quan creixen
els fills.

 
Pot ser les dones avancem
més cap a la igualtat, quan estiguem convençudes de que els homes no són
inferiors.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Roig mal, verd bo.

0
Això és el que el meu nebot de tres anys diu quan veu un semàfor, coses de xiquets que encara no tenen prou significats al seu cervellet per a fer antònims perfectes. Però no em negareu que és un bon títol reclam, veritat?

A més a més, fa dies que havia pensat en ell per a parlar precisament de semàfors i de la descoordinació de tràfic que havem de patir la ciutadania, però estant fent aquestes quatre ratlles, m’ha sobtat l’anunci del Sr. Hernando (la il•legalització i dissolució d’ANV, i la més que probable del PCTV) que està aprofitant les darreres hores com a president del Tribunal Suprem dels espanyols per a deixar les coses ben lligades.

I he pensat, i com no? A hores d’ara –com sempre- ser roig esta mal, hui per hui l’únic que es democràtic, cívic, participatiu, global i virtual (la rehòstia, vaja) és ser verd. I per tant, aniquilar als rojos ni que siga de la vida pública, no provoca més reacció que aquella tan escoltada de: “Alguna cosa hauran fet”.

Al remat, el meu nebot ha fet una gran síntesis del món en que li ha tocat viure.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Érem pocs i ha parit la burra

1

Sempre he criticat l’exhibicionisme digital, i cada vegada més, la xarxa està farcida de pàgines i blogs que si no estagueren probablement seria millor, per que res aporten. I tanmateix, desprès d’un llarg temps d’indecissions ací estic.

La idea inicial era comentar el que llegesc a altres llocs: editorials, articles … Ho podria fer, en la majoria dels casos a altres llocs, però ara ja entra en joc la vanitat de veure-m’ho tot arregladet a les prestatgeries de ma casa.

En tot cas, ja veurem on du el camí.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari