L’Abi del Barça


Nit freda. Rival trist. Maneta dels jugadors qüestionats. Onada a la graderia amb pocs habituals. Sí, confirmat: tenim president; el veig a la llotja. Clar que potser és un ninot. Al gol sud, quatre que fan vaga criden “Barça, sí; Rosell, no”. Darrere meu, quatre que fan turisme entonen l’himne substituint la lletra per un indefinit “lo, lo, lo” potser per no haver de pagar drets d’autor a l’Espinàs. No, van pet, i pretenen iniciar una segona onada contra direcció. Finalment rectifiquen i gairebé se’n surten del tot.


Comença a escalfar el jugador més esperat. Abi, Abi, Abi! Ovació de gala per al lateral. Després, poca cosa més. Els jugadors se’n van sense saludar la parròquia. Falta el capità artroscòpic, ja se sap. Un cop a casa, sento el secretari tècnic que un dia ens sorprendrà i parlarà català. Zzz…

En fi, dimecres, sant tornem-hi. Esperem que el futbol s’imposi. Perquè després de la queixa ràpida i contundent que la directiva del club li va fer arribar, segur que la UEFA ens envia un àrbitre que ens perjudicarà el que voldrà però que, això sí, coneixerà el reglament de cap a peus.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *