ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PILOTES FORA

Aquest acord de Govern a Catalunya, més enllà del repartiment de Conselleries i espero evitar disfuncions i baralles continues amb la seva acció de Govern, cosa que vull comprovar, hi desitjo resolta, en el full de ruta per culminar el procés comprovem com l’esforç per deixar enrere l’1 d’Octubre i donar-lo per enterrat definitivament es l’objectiu.

Efectivament, aquests dos anys d’esper d’un diàleg que serà inexistent, perquè com ja ens hem cansat de dir, per haver una negociació, les dues parts han de partir en igualtat de condicions, i aquí una te el poder i l’altra es subordinada i no reconeguda com a subjecte per la primera, per tant ja ens imaginem com aniran aquests dos anys que apart, no veig que en les lleis aprovades abans del 2017 figurin en cap lloc i que la societat crec tampoc ha demanat. El pla B per quan passi aquesta prorroga gratuita senzillament no existeix en l’acord signat, no figura la paraula independència, i molt menys unilateralitat. En qualsevol cas forçar amb pressió per un nou referèndum acordat es la proposta que deixa si no ho estava enrere el mandat de l’1 d’octubre, que contemplem amb rabia com els que va incomodar més, es precisament als nostres partits.

Demanar un nou referèndum, es no donar validesa al ja fet i així veiem com els nostres partits consumen el frau que van cometre davant la societat amb uns costos molt alts en forma de presó i exili, apart del desencis d’una societat que va fer tot i disposada al que calgui per acabar descobrint que tot era en va. Que no es contemplava donar continuïtat al resultat del mateix, ni obeir les lleis aprovades al nostre Parlament. Una crua realitat que cal pair.

Ara, aquesta societat enganyada pels seus propis representants ha de veure que nomes la seva mobilització permanent i massiva prescindint del full de ruta dels seus partits i amb les exigències, no cap a l’Estat espanyol, sinó precisament cap amb ells, es l’única sortida per culminar un procés on les lliçons son valuoses, i els aprenentatges de com funciona el sistema han de servir per madurar un poble que no pot tornar a cometre les mateixes errades.

Aquesta patada endavant, tirant pilotes fora, es la culminació d’un final d’etapa, d’un fracàs del procés on els partits han dimitit de les seves obligacions amb la ciutadania i tant sols busquen una sortida per tornar a una casella de sortida retòrica en un bucle infinit que provoca més vergonya que altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.