Aquesta nit tornaré a quedar-me a l’hospital -deveu saber que és una de les coses que cal fer quan tens un familiar pròxim ingressat-, no podré dormir -m´és impossible -o quasi- en aqueixes cadires de braços que té l’acompanyant, però, tranquils perquè amb els diners vostres i nostres hem fet un circuit de F1 en nou mesos, tenim molts xiquets que seguiran estudiant en barracons (o barracots), tenim uns hospitals amb habitacions amb dos pacients (quan no tres), encara que el cartagenero moreno ens féu la promesa de tenir hospitals amb habitacions individuals, la classe d’Educació per a la ciutadania s’impartirà amb dos professos a l’aula -quin luxe!!!!-, i ho deixe ja.
Bon dia. I que no vinguen els francesos ( i a vegades, francesos i tot)
PD: Vull expressar els meu reconeixement als treballadors de la Sanitat perquè són els que realment fan que les coses funcionen a pesar dels que ens “governen”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La mare es recuperarà ràpid , ben aviat caminarà i ho farà sense dolor ni molèsties. I veient-la valenta ràpid t’oblidaràs del mal d’esquena i coll de la cadira de l’hospital. Aquí també les habitacions són de dos llits, de tres i de quatre … però com bé dius els/les professionals són excel·lents. Una abraçada. Carme-Laura