En Ponç Pons, en un article al diari “Ara Balears” diu: “Un poble sense literatura és un poble sense futur“.
És exacte. Sense futur. Sense mites. Sense herois. Sense recorregut. Sense història. Sense persones ni personatges. Sense èpica. Sense finestres obertes, sense camps per córrer, sense cims on pujar. Sense jocs. Sense paraules. Sense olors, ni gustos, ni renous. Sense paisatge ni escenaris. Sense temps ni rellotges. Sense mirada. Sense passió ni crits. Sense imaginació, sense escales ni camins, ni rius, ni noms: anònim, trist, llis, reduït, reclòs, apàtic, conformista, peresós, lleu, ignorant.
Un poble sense literatura no té ni ganes de tirar endavant. Es pot endormiscar a la bassa i ser feliç de ser tan poca cosa. Com voldrien alguns, per altra banda…