CÀPSULES PER A EXPLORADORS

"S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llig qui llig"

Publicat el 27 d'abril de 2013

ELS FRUITS DEL PROCÉS

Algú va dir, fa temps, que el procés de normalització de la llengua catalana iniciat al Paradís fa més de 30 anys ja ha donat els seus “fruits”. Això devia voler dir que, per ara, ja n’hi ha prou? que ens n’hem de sentir satisfets, arribats a la plenitud que volen per a nosaltres? que no tenim dret a demanar-ne més? que ens han deixat arribar fins aquí però que d’aquí ja no podem passar? Fruits, diuen! Una repassada al panorama de la vida diària ens dóna moltes pistes per veure quins són, al Paradís, aquests fruits, i si n’hi ha, de mancances. Naturalment amb ulls oberts i orelles destapades, que amb els ulls del prejudici i l’orella closa no ho entendrem igual.
Repassau, efectivament, alguns dels àmbits següents i observau quina és la llengua afavorida, predominant, important i/o valorada, quins són aquells “fruits” magnífics ja plenament aconseguits, i quina és la distància entre la realitat i la il·lusió. Podeu començar per la discussió eterna sobre el nom de la llengua, la identitat lingüística i l’autoodi, podeu passejar per qualsevol carrer de la capital i escoltar els joves i els vells, entrar a les cafeteries i escoltar, entrar en oficines públiques, botigues i grans magatzems i escoltar i mirar i veure i llegir, i de d’allà: canals i programes de televisió? pel·lícules a les sales de cinema? publicacions periòdiques generalistes? emissores de ràdio? títols de llibres a les llibreries? cartes de restaurants, publicitat? etiquetatge i manuals d’instruccions i informació de productes (de consum, begudes, menjars, electrodomèstics, eines i aparells, automòbils, maquinària, productes informàtics, portàtils, mòbils, tauletes, productes de neteja, productes farmacèutics…)? sentències judicials? escriptures notarials? rebuts i factures? medicaments, receptes i informes mèdics? paperassa bancària en general? patis de les escoles?
Feis números, calculau percentatges, emplenau fulls de càlcul. Deu ser això, el famós “bilingüisme” (“vehicle d’unió de la comunitat“, com diuen alguns…) i la llibertat, santa paraula que omple boques i pàgines. Deu ser aquest, el meravellós “bilingüisme per als altres”, el fantàstic món ideal del “cinquanta per cent i cinquanta per cent”. I per això (més fruits!) continuen les polèmiques eternes del nom de la llengua, el gonellisme indocumentat i activíssim, la mescladissa d’idees entre la identitat i la ciència, els percentatges habituals de “el saben parlar”-“el saben escriure”-“el saben llegir”, els de l’ús quotidià i davant qualsevol classe de situacions…
Tot això, naturalment, perquè s’han aconseguit els fruits desitjats, no pensàssiu altra cosa…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de OBSERVATORI per Ll.S. | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent