CÀPSULES PER A EXPLORADORS - "S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llig qui llig"

Arxiu de la categoria: GORG DE LLETRES

ART

Publicat el 5 de maig de 2017

Valor icònic. Parany. Concepte d’alteritat. Amalgama. Capacitat seductora. Toxicitat. Nova mirada. Substrat cultural. Transformació. Ximpleria acadèmica. Barreres de la temporalitat. Intervenció manipulada. Gosadia. Procés creatiu. Provocació. Reflexió íntima. Exuberància carnal. Diàleg sincer. Paraigües. Creativitat imparable. Acte. Istmes. Frontera capciosa. Artista. Aplaudiment reverencial. Perforació de l’enteniment. Ànima. Viatge màgic.

Trampa. Valor tòxic. Acte d’alteritat. Frontera. Ximpleria seductora. Nova provocació. Mirada acadèmica. Intervenció carnal. Barreres exuberants. Procés reverencial. Creació imparable. Reflexió capciosa. Perforació màgica. Viatge. Substrat sincer. Amalgama icònica. Concepte de la temporalitat. Capacitat manipulada. Transformació de l’enteniment. Paraigües cultural. Gosadia íntima. Istme creador. Aplaudiment dialogat. Ànima artista.

Ànima, sí. Paladar. Intestins.

(l’espira: una crítica d’art).

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

PORS

Publicat el 25 de març de 2017

Ui, la por. Quina paraula. Allò que no es veu: perquè no ha passat encara, perquè no sabem si passarà, perquè passa ara mateix (i per ventura no sabem), perquè passà i no ha tornat, perquè passà i ha tornat massa depressa.

De què tenim por? La por no és res (si es veu de prop, ens deien un temps). La por ens ajuda a sobreviure, ens fa evolucionar. Sense por no seríem on som. Sense por no arribaríem enlloc. Amb por ho superam tot: amb por arribarem a alguna banda, a l’altra banda.

AGNÈS MARTIN-LUGAND, a La gent feliç llegeix i pren cafè, fa demanar: de què tens por? I algú respon: de tot. Qui demanava (ens) respon que al seu costat no hem de tenir por de res. Aquesta porta, una porta d’esperança, és el futur.

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

D’ADJECTIUS

Publicat el 12 de març de 2016

GUILLEM FRONTERA, a Sicília sense morts, parla de racons inundats per un silenci botànic i, unes pàgines més endavant, d’un vi blanc com d’un líquid descaradament (també) botànic.

Quin paper més extraordinari, el dels adjectius!

El del vi en resumeix l’etiqueta i la seva literatura estranyament descriptiva per al profà: els matisos, la frescor, els aromes florals i de fruites (móra, pera, cirera, pruna…), els fons, l’equilibri, la untuositat i el cos, el paladar, els regustos finals.

El del silenci ens transporta a un jardí amagat (un jardí clos, secret), a l’hort endreçat de qualsevol monestir mediterrani, a les seves estances allunyades del món i tanmateix no sempre silencioses: al revers de les fulles del gerani hi ha el cuc que rosega amb una calma de segles, sota els rosers les aranyes devoren algunes mosques del rebost, a la claror dels cimals l’oratge omple i buida la verdor…

Un líquid i un silenci botànics: el torrentó que entra al bosc, s’hi desplaça, es dispersa i en surt, carregat d’experiències.

(Més enllà hi ha el silenci mineral, però aquesta ja és una altra història).

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

QÜESTIONS MENORS: CONTROL DE LLENGUA.

Publicat el 20 d'abril de 2013

D’un llibre de text escolar:
a) “Un idioma no es compon només de paraules. Aquestes són els materials de la llengua, són les pedres de què és formada una casa. I les pedres no són la casa, és necessari combinar-les de manera convenient perquè es convertesquin en parets, sostres i altres elements que formen les cambres, els passadissos, les escales i tota l’estructura de la casa. Aquesta col·locació adequada de les pedres i altres materials forma l’edifici“.
b) “Un idioma no es compon només de paraules. Aquestes són els materials de la llengua, són les pedres de què és formada una casa. I les pedres no són la casa, és necessari combinar-les de manera convenient perquè es convertesquin en parets, sostres i altres elements que formen les cambres, els passadissos, les escales i tota l’estructura de la casa. Aquesta col·locació adequada de les pedres i altres materials forma l’edifici“.
Preguntes del control:
1ª Un dels dos textos anteriors és escrit en català i l’altre en una “modalitat”. Vertader o fals? Raona la teva resposta.
2ª Si no ho has fet ja, subratlla les paraules o expressions que et puguin servir per identificar la “modalitat” en què, si de cas, és escrit el text concret.
3ª Reescriu qualsevol dels dos textos transcrits en una “modalitat” diferent.
4ª Subratlla les paraules que, en un text o en l’altre, t’hagin provocat més dubtes a l’hora de desxifrar-ne el significat.
5ª Les preguntes anteriors ¿són escrites en català o tu creus que, en totes o en alguna, l’autor ha fet servir elements característics de la seva “modalitat”? quins són, aquests elements?
6ª Tradueix el primer text (versió “a”) al castellà i, després, a una de les seves “modalitats” (del castellà). Indica a quina, els llocs on s’usa preferentment i raona per què, tant a una com a l’altra, els lingüistes sembla que li donen el mateix nom.
Escriu, finalment, el teu nom i número de llista de la teva classe, signa el control i dóna’l a l’examinador. Bona sort!

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

MARIÀ, SALVADOR, BARTOMEU.

Publicat el 1 de febrer de 2013

MARIÀ (1913-2002).
“Contemplaré, diré, per terres sempre vistes,
tothora amb mi des del començament,
els homes que hi recullen una ciència antiga
-aquesta vida, aquesta lluita, aquesta mort-,
car són, gosaré dir-ho, jo mateix o el meu somni.”
(fragment de “La poesia”, EL COP A LA TERRA).

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

BARTOMEU, MARIÀ, SALVADOR.

Publicat el 1 de febrer de 2013

BARTOMEU (1913-1938).
“He vist la vostra ofrena, he fruït del vostre do
sobre la sang dels homes i les coses.
Cilici de la mort
entre la pau de valls desconegudes.
He lluitat amb tota la nit
adelerada de silencis.
Entre geometria de fàbriques,
l’alba.
Tortura de vidres i crits,
parany de la matinada.
Sepulcre de braços i febres
sense l’instint de llibertat!
Canto l’absència de la llibertat!
Presons de l’aire! Governo
el furor incert de l’aire!”.
(fragment de “El captiu”, ARBRE DE FLAMES).

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

SALVADOR, BARTOMEU, MARIÀ…

Publicat el 1 de febrer de 2013

SALVADOR (1913-1985).
“El qui és només intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent, i la més sòlida raó és ineficaç contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per a mantenir sense mudança l’impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una cadena de fets buits de sentit?” (últim parlament del lúcid conseller; ANTÍGONA).

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

PÍNDOLES

Publicat el 21 de desembre de 2012

Per al capet. “Els encara ciutadans de l’estat espanyol…” (Pere Fullana). “Una de les claus per sobreviure mínimament feliç és anar sabent en qui pots confiar i en qui no” (Carles Capdevila). “Molts han constatat que, si no reparteixen collarets immediatament, els cada cop més enfurismats habitants de la colònia ja no els faran cas mai més” (Ferran Sáez-Mateu). “Hem arribat a la conclusió que dins d’aquest estat no hi ha lloc per a nosaltres si volem viure com a catalans” (Muriel Casals). “Els queda aferrar-se a l’únic concepte possible del lema que els mou: la unitat. Ni grande ni libre: UNA” (Ferran Aguiló). “Només hi ha la resposta del carrer i atrinxerar-nos on som forts” (Joan Tardà). “Un espanyol de pura cepa no dubta de quina manera ho és, entre altres coses perquè el dubte està mal vist en aquest país d’inamovibles certeses, indestructibles lleialtats, indissolubles unitats i impenetrables complicitats de casta” (Ferran Aguiló).

Gràcies a tots!

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

DE REVISTES DE VIATGES

Publicat el 15 d'octubre de 2012

“En temps prehistòrics, a la zona hi havia hagut un santuari pagà que hauria atorgat a la muntanya un caràcter sagrat“. D’una revista de viatges qualsevol.

El caràcter sagrat dels antics s’ha reconvertit. Res no es crea ni es destrueix, únicament es transforma. On hi havia pedres deesses avui hi ha llaunes de refresc i paper d’alumini, on la gent s’embambava mirant niguls o estels, incapaç de reconèixer i “dir” la immensitat, l’eterna roda dels dies i dels anys (i, més enllà, dels segles) ara la brutícia, el desinterès i el menyspreu hi nien i hi ponen els ous. El viatge continua, esbiaixat, tremolós. Hem arribat on no pensàvem mai (o sí) poder arribar, però molts van on no saben on. I a vegades, marxa enrera, com quan duim el rellotge avançat i el volem posar a hora.

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

DEL DICCIONARI.

Publicat el 22 de juny de 2012

“1. PA. m. (…) LOC. (…) oo) Menjar pa de cony: viure dels diners guanyats amb comerç carnal de la dona, de la filla, etc. (…)”. DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR. Tom VIII. Francesc de B. Moll amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner.

Mengem, ja que hem de menester menjar! Mengem pa de peu, pa de braons, pa de pardal, pa de figa, pa de pit, pa de múscul, pa de cervell, pa de mans, pa de cul, pa d’ulls, pa de nas, pa d’orella, pa de llengua, pa de de tot, eina, instrument, màquina, palanca, corriola, roda, arma, motor, corda, corretja o corretjada, i més: pa de força, pa de peresa, pa de compassió, pa de mirada, pa de pressa, pa de delit, pa de desig, pa d’amor… fins que no hi hagi cap altre remei que menjar pa de cucs, pa de podridura, pa de terra, pa de foc i pa de cendra. Pa de no-res, en definitiva.

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari

DE RONDALLES MERAVELLOSES

Publicat el 19 de maig de 2012

– D’això estàs embarassat?- diu ella.
– Massa que hi estic! -exclama ell.
– Idò mira -diu ella- Del bon fat i del mal fat que la mia mare m’ha comanat i un punt més, que lo que ara diré que sia ver i veritat: que se volt aquest camp de paret.
I tot d’una se sentí una remor com d’una caldera de tafona que bull”.
(“Es castell d’iràs i no tornaràs“)

Avui són na Fadeta, en Bernadet i set estols d’homenets i donetes de colzada que rebran ordres precises. Demà serà un esbart de dimonis boiets, tan gros que ningú serà capaç de comptar-los. I passat demà, amb el cor estret, en Bernadet haurà d’acorar una ganiveta a na Fadeta, haurà de capolar-la ben capolada i tirar la ribellada de trossos dins mar…
Creure és criança. I qui no ho creu, que ho vagi a encalçar.

Publicat dins de GORG DE LLETRES | Deixa un comentari