CÀPSULES PER A EXPLORADORS

"S'hi acosta a fer-li llum i aquell senyor llig qui llig"

Arxiu de la categoria: General

SOCOTRA

0
Publicat el 17 de juny de 2017

Un dia obres un atles i és com encetassis una magrana. Passes pàgines i deixes que els dits les recorrin, amb lentitud. Vas llegint els noms. N’hi ha (molts) que et fascinen, que t’enlluernen. De muntanyes, de rius, de poblets, de camins, lluny dels de sempre, dels que coneixes per repetició. Aquests altres, els desconeguts, et diuen més coses. No has estat als llocs que designen, però els veus, els escoltes, t’hi passeges. Amb els noms et vénen al cap els llibres d’aventures de quan eres infant o adolescent, les pel·lícules que encara recordes amb els seus colors estantissos, els retalls de revistes que guardes amb respecte. Els noms són claus que t’obren els records, et fan brollar les expectatives. Qui hi viu? Hi ha deserts, turons, coves, badies, illots? Quins animals hi campen? Quina és la seva particular fruita prohibida? ¿Com són, com senten, què fan els habitants, ciutadans, súbdits, amos o esclaus de tants de paradisos i inferns inexplorats?

Socotra. Un lloc. Un nom que no havies sentit mai. La clau que t’obre el món nou que vols, un món inventat de tan real com és. Jordi Esteva te’l desvetlla. I és, a la fi, allò que deies abans: expectatives.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

FUTUR

0
Publicat el 17 de juny de 2017

En Ponç Pons, en un article al diari “Ara Balears” diu: “Un poble sense literatura és un poble sense futur“.

És exacte. Sense futur. Sense mites. Sense herois. Sense recorregut. Sense història. Sense persones ni personatges. Sense èpica. Sense finestres obertes, sense camps per córrer, sense cims on pujar. Sense jocs. Sense paraules. Sense olors, ni gustos, ni renous. Sense paisatge ni escenaris. Sense temps ni rellotges. Sense mirada. Sense passió ni crits. Sense imaginació, sense escales ni camins, ni rius, ni noms: anònim, trist, llis, reduït, reclòs, apàtic, conformista, peresós, lleu, ignorant.

Un poble sense literatura no té ni ganes de tirar endavant. Es pot endormiscar a la bassa i ser feliç de ser tan poca cosa. Com voldrien alguns, per altra banda…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A LA LÍNIA DE SORTIDA

0
Publicat el 7 de maig de 2012
Això era una casa que hi sortia por.” Així comença “Es llum de la terra“, una rondalla mallorquina. Aquell senyor que llig (és a dir: que llegeix) surt de fa setanta-set anys a la sala de “casa mia com era viu” i crida a la gent que hi entra: “feis-me llum!”. Qui el sent agafa por i fuig com un llamp i ell queda a les fosques. Fins que no hagi acabat de llegir el llibre amb un llum de la terra no pot anar al cel… La por, vista de prop, no és res, si la volen veure. L’infant heroi no en té, de por: il·lumina la cambra i rep una recompensa. Veure, mirar, explorar: aquest és el secret.
Sort i bon vent, que es fa grandia!
Publicat dins de General | Deixa un comentari