El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Un #ConteAlaVoraDelFoc amb #castanyada #difunts i #tradicions – M?he encastanyat per damunt les meves possibilitats

Deixa un comentari

Com si d’una metàfora del món financer actual es tractés, acabo el dia de Tots Sants com un Difunt. I és que, després d’un àpat lleuger, ha arribat aquell màgic instant on dos móns mariden en la tardor més familiar.

Les saboroses castanyes que, seguint els mètodes tradicionals, ha aplegat l’avi en els castanyers més reculats, són voltades per les plates de panellets fets per l’àvia amb l’amor que, de lluny, ha fet fruir la nostra nissaga.

Les castanyes d’enguany presentaven una novetat que, en els temps de disbauxa i mandra actual, les feien encara més lascives. Una mà experta, després de cuinar-les amb tendresa, les havia pelades totes! Ni un borrissol de closca, ni un tendrum clivellat en la seva suau carnada.

Jo, que sóc com un senglar del bosc quan aquestes menges se’m posen pel davant, n’anava agafant, ara una, ara una altra, ara dues de cop, ara potser quatre. Quan s’han acabat, encara en volia més i, una mà enamorada, me les anava dosificant.

Cap al tard, en arribar a casa, el dipòsit saturat de castanyes, ha començat a endurir-se, una calor enganxifosa se m’ha plantat dins del cervell i m’he vist ben bé com un difunt abans de la visita de la parca que aquestos dies muda el verd pel torrat i ja el condueix cap a l’hivernal blanc que ho serva tot de les maltempsades.

Desconec l’estona que he estat evacuant el ventre, ni el nombre de ventositats que l’aèria menja montsenyenca m’ha provocat.

Mig estintolat al llit, veig visions d’aital alçada que, per moments, em sento part d’un món profund, cavernícola, primitiu, part de la terra que fa els castanyers, dels castanyers, penellons i dels penellons, dolces castanyes.

Em veig, ulls de fera salvatge, corrent per un corriol del massís, sentint els gossos que m’encalcen i el tret que surt de l’escopeta d’un caçador que es ben a punt de tocar-me l’ossada.

Suat com porcell de granja, em desperto, em veig a casa i respiro alleugit. Ho faig quan reconec:

– Lluís, aquest cop sí!

Has menjat castanyes per damunt les teves possibilitats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.