ESTRIPSIPEDAÇOS

El primer que cal dir és que en Lluís Oliván està bastint una obra absolutament personal en en la nostra geografia novel.lesca. “Un pare possible” és una bona novel.la que ens explica de forma àgil i directa la davallada fins una realitat brutal d’una filla que cerca retrobar el seu pare. L’acció comença a Catalunya però transcorre a Mèxic. Aquest escriure a cavall de l’Amèrica llatina i Catalunya és un dels trets que defineix l’autor. Això i un cert gust pel cantó més macabre de l’existència humana. A la novel.la hi trobem pares absents, esforçats, possibles i brutalment reals. Però tots ells es mostren a través dels seus fills, i de l’empremta que hi han deixat.

Però ara recapitulem: és una bona novel.la, on l’acció i la posada en escena de personatges i situacions es fa amb claredat i força elegància. El principal defecte que li he trobat es que és un xic massa esquemàtica. Els personatges malden per explicar-se més i Mèxic DF. sols pot insinuar en algúm moment la força que hi té. Tot i això estem davant d’una bona novel.la, bén narrada i que tracta un tema tant universal com la figura del pare.