Malauradament, demà no podré ser a Barcelona. Un compromís familiar em retindrà a un centenar de quilòmetres. M’hagués agradat participar, perquè tinc la sensació que esdevindrà una data històrica. Si més no de la història silenciada pel poder que tant faig per rescatar de l’oblit.
Tanmateix, si bé comparteixo la majoria dels punts elaborats pels convocants, mantinc uns quants recels.
És evident que estic pel dret a decidir. Tanmateix, tinc la sensació que diversos grups empresarials són al darrere, perquè poden sortir guanyant sense que la resta poguem obtenir uns beneficis clars, més enllà dels psicològics -és molt dur viure en un estat que et nega a diari l’existència-
Dic això perquè diversos grups polítics i cercles econòmics que impulsen la manifestació, tenen uns objectius que atempten contra la majoria dels treballadors. Per començar, dins dels partits que assisteixen, tenen una mania patològica en contra dels serveis públics i dels seus treballadors. Alguns no amaguen la seva intenció de privatitzar l’aeroport, els trens, les escoles o hospitals. Alguns, fins i tot, amb responsabilitats governamentals, limiten els drets dels treballadors públics, tot fent que els funcionaris catalans tinguin menys drets que els espanyols.
D’altra banda, dins l’empresariat que auspicia aquesta manifestació, no diuen ni una paraula -i és més, els seus fets són deplorables- sobre la millora dels drets del conjunt dels assalariats.
Molts s’omplen la boca de productivitat, eficiència i altres. Tanmateix, heu vist mai que els empresaris catalans -o els partits que hi assisteixen- a millorar la conciliació de la vida familiar i laboral, tot fent, per exemple, uns horaris europeus? Els empresaris catalans són responsables que moltes famílies no coincideixin a casa fins a quarts de nou, o quarts de deu!
El currículum de l’empresariat català, que apareix al darrere de moltes d’aquestes protestes no és precisament tranquil·litzador. I francament, de vegades penso que vull la independència per veure la cara de l’Aznar. Tot i que sospito que la resta no en sortirem guanyant massa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com en el cas de Letònia el turisme a augmentat després de la indepedència, mentre que a Catalunya és tracta de no pedre més. O més val pedre que més pedre.