Així es perd la guerra del temps ( amb el peu dret)

 

 

Axí es perd la guerra del temps (amb el peu dret)

Amal El-Mohtar; Max Gladstone.

Mai Mes.

La Blava i la Roja són les dues millors agents de dues entitats enemigues que lluiten una guerra a mort per imposar-se i esdevenir així l’únic futur possible per la humanitat. L’entitat a la qual pertany la Blava és orgànica i s’anomena Jardí, la de la Roja és matemàtica i tècnica i té per nom Agència. El seu camp de batalla són les diverses línies temporals que genera la humanitat al llarg del temps.

Aquest context és ja de per si embriagador. Però el que fa fascinant i extraordinària la novel.la és el fet que entaulen una relació epistolar, i d’ella neix un “amour fou”. La novel.la és clarament una novel.la romàntica de genere epistolar. L’intercanvi de cartes i l’espera de les respostes marca el ritme. I ens introdueix més i més profundament en les ànimes de la Roja i la Blava. El contrast entre el context de viatges en el temps a passats i futurs tant reconeixibles com fantàstics. I la relació epistolar de termes i format clàssic aporta una tensió que ens ajuda a deixar-nos dur per la pendent tant de l’enamorament de la Blava i la Roja com del seu enfrontament. La tensió és el que fa funcionar la novel.la. La tensió entre les dues entitats oposades. La tensió entre les dues protagonistes Blava i Roja que també es troba en els seus caràcters a banda dels seus orígens.

En resum, una novel.la magnífica i fascinant que ens insinua futurs més enllà de qualsevol imaginació i paradoxes espai- temps embogidores. Però vestides de novel.la romàntica decimonònica. Tanmateix no espereu l’amanerament del segle XIX, ja que com en tota guerra no hi manca ni l’acció trepidant ni la violència.

Jordi Riu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*