ESTRIPSIPEDAÇOS

La ley del silencio.

Budd Schulberg

Ed. El Acantilado

Trad.Marcelo Cohen.

“La ley de silencio” és  una novel.la escrita pel mateix guionista del film.  A la novel.la l’autor s’explica més, matisa més, aprofundeix en els personatges i sobretot dona una panoràmica de la brutal vida als ports i molls de Nova York control.lats per les màfies italiana i irlandesa.  La novel.la és apassionant, fàcil de llegir i de visualitzar.  L’autor en cap moment renega de la seva vessant cinematogràfica sinò que la aprofita per mantenir la tensió. Alhora que enriqueix aquest esquelet cinematogràfic amb força matisos.  En primer lloc un ventall àmpli de personatges potents, magníficament bén retratats,  carregats de contradiccions, que evolucionen i canvien en el transcurs de la novel.la:Terry Malloy, mossèn Barry, Charlie el Cavaller, Katie, Runty Nollan.  I això sense contar els personatges secundaris dels quals no n’hi ha cap de pla.  En segón lloc el retrat dur i descarnat de la pobresa i misèria que assolava  els molls de Nova York .  I en tercer lloc la gran xarxa de corrupció que assegurava un funcionament barat i disciplinat dels molls .  

Deixant de banda els aspectes més literaris de la “Ley del silencio” vull destacar la seva vessant de denúncia d’unes màfies que control.laven els ports de NovaYork als anys 50.  Alhora que estem davant d’una descripció excel.lent del funcionament d’aquests grups.  L’autor denúncia concretament la màfia irlandesa però deixa clar que els métodes de la màfia italiana eren iguals.

El punt de partida del poder que tenen aquestes organitzacions són els sindicats.  Un cop infiltrats al seu interior els mafiosos estan en una posició única per negociar amb patronal i polítics un tracte basat en costos baixos , pau social i victòries electorals a canvi d’impunitat.  Els treballadors veuen llavors com les seves condicions empitjoren  i qualsevol intent de variar l’estatus quo és aturat en sec per part de la màfia sense miraments.  Alhora la impunitat que “compren” els mafiosos a base d’imposar les condicions laborals pactades  (i que és condició necessària per mantenir aquest sistema,ja que sense impunitat  els treballadors més tard o més d’hora trencarien la por) serveix  a les màfies per enriquir-se a traves de les seves pròpies activitats il.legals. L’autor descriu al llibre sobretot robatoris i extorsions.  Una part dels guanys que acumulen les màfies amb aquestes activitats es destina a suborns de diversa magnitud, des de petits funcionaris i policies fins a figures polítiques de primer ordre.  I  d’aquesta manera les màfies reforçen la seva impúnitat “comprant-la” un altre cop  alhora que  impliquen als que els haurien de combatre, tancant així un cercle viciós que encara avui funciona a la perfecció en molts indrets.

En resum, estem davant d’una bona novel.la on la denúncia social i  l’obra literària bén escrita, àgil i absorvent es conjuguen a la perfecció.