Star Trek Discovery

Reconec que sóc un “Trekkie” des de finals dels anys 80 quan Tv3 va emetre la série original. I després que vaig seguir les aventures del capità Picard a la “Nova Generació”. Així que fa unes setmanes vaig començar a veure la nova sèrie de l’univers “Star Trek” “Star trek Discovery”

La primera temporada es basa en un episodi de la sèrie clàssica on hi apareix l’Imperi Terrà. Mentre que la segona enllaça el “Discovery” amb l’”Enterprise”. Els arguments són reconeixibles. Així com el tractament de temes científics i l’ambientació però les semblances acaben aquí. L’acció supera la reflexió en tot moment. Els problemes i les discussions sobre com abordar-los és sovint una part substancial de molts arguments tant de la sèrie clàssica com sobretot de la Nova Generació. A Star trek Discovery la discussió desapareix. L’acció muntada i desenvolupada a un ritme similar al de les darreres pel.licues de la saga la devora. Aquesta acceleració fa també menys versemblant el desplegament de base científica que es pugui fer. D’altra banda els actors que no tenen el mateix carisma que Leonard Nimoy o Patrick Steward són exposats a unes situacions on tant les seves febleses com l’ambigüitat moral hi afloren. Aquest darrer punt , l’ambigüitat moral, crea per si sol un Star Trek més fosc i alhora uns personatges més realistes. Però li pren una part del seu encant. Per a mi trobar una sèrie de ciència ficció optimista, civilitzada, que pregona la necessitat de practicar una visió tolerant, on l’exploració i la recerca científica són motors de l’acció li atorgava una gran força. I la diferenciava d’altres universos distòpics. Potser aquest enfosquiment era inevitable , vist l’època en que vivim, però tinc el convenciment que es menja una part de l’esperit d’Star Trek.

Els Klingons, i més concretament la guerra contra l’imperi Klingon omple la primera temporada. La recreació de l’imperi i la seva estructura és acurada, interessant i desaprofitada. Ja que malgrat tot l’esforç que dediquen a recrear l’Imperi Klingon no li donen tot el joc que li podien donar. En aquest aspecte podria ser que els canvis en els equips de guionistes i producció hagin tingut el seu paper.

L’enllaç amb l’univers de l’Enterprise de la segona temporada busca clarament una reconciliació amb els “Trekies” La presència del capità Pike i d’un Spock jove creen un vincle notable entre amdues sèries. Aquest enllaç en la primera temporada sols el trobàvem en Sarek.

En resum diré que Star Trek Discovery recull una part de l’esperit de les sèries precedents però amb molts més efectes visuals més acció i un ritme molt més accelerat que les anteriors. També hi trobem un univers més fosc, menys optimista. Trobo a faltar també més racionalitat i reflexió que equilibri millor els desafiaments i les solucions trobades. Malgrat tot Star Trek Discovery actualitza i eixampla l’univers trekkie. Encara que l’enfosqueixi

Jordi Riu