ESTRIPSIPEDAÇOS

“Destruir España” és el llibre periodístic que més m`ha agradat des que vaig llegir el “Factor humà” de John Carlin. Ambós llibres tenen en comú que fan un retrat extraordinari del lloc, la gent i el tema de que parlen. Si Carlin ens va situar a la Sud Àfrica de Mandela. En Javier Ríos ens situa a Espanya i Catalunya ara mateix.

El llibre és un ruta geogràfica, sentimental i generacional per Espanya. Jo diria que quasi bé ens trobem davant una biografia de tota una generació. Com deia al començar el llibre és una ruta que comença a Catalunya i acaba a Catalunya (amb el permís d’un exercici de futurologia tant hilarant com sarcàstic.) L’autor viatja per València, Castella, Madrid i el Nord d’Espanya. I mentre viatja recull observacions, experiències personals, anècdotes, sentiments, sensacions, i anàlisis, amb els quals destil.la un licor tant deliciós a la lectura com amargant en el contingut, i sobretot d’una graduació altíssima de tant reconcentrat com l’ha el.laborat

Després d’aquest viatge Javier Ríos arriba a dues conclusions: la primera és que Espanya ja no té regeneració possible, i per tant cal destruir-la i tornar-la a començar. I la segona, que en bona mesura es deriva de la primera, és que a ell personalment li convé la independència de Catalunya i per tant esdevé independentista (però no nacionalista).

L’enorme valor que té aquest llibre es deu, des del meu punt de vista, en primer lloc a la sinceritat que emana de  totes les seves planes. En segón lloc destacaria el fet que va al gra, sense gota de palla. En tercer lloc la claredat, no hi trobem recargolaments ni eufemismes, diu les coses pel seu nom. I en quart lloc a un sentit del humor sarcàstic i brutal que li permeten dir-ho tot. Cal destacar també que ens trobem a més a més davant del retrat de tota una generació. I que és tant sincer i inmisericorde en aquest retrat com ho és amb amb el totxo.

En resum: “Destruir España” és un llibre genantí de 188 planes que fa un retrat terriblement sincer d’un temps, una generació i un país. Tot ell escrit amb una grapa tant potent que t’abdueix des de la primera fins l’última paraula. Us recomano que no us el perdeu, encara que sigui per veure Barcelona convertida en una prostituta o el mètode “fallero” que l’autor s’inventa per “atemperar” el carácter espanyol.

Jordi Riu