Victus (amb el peu dret)

Victus

Albert Sanchez Piñol

Ed. La Campana

Victus és una extraordinària novel.la de la qual s’en poden fer vàries lectures. La primera d’elles és una lectura literal. Estem davant una novel.la històrica on es narra la guerra de Succesió de forma ràpida i el setge de Barcelona de l’any 1714 de forma molt detinguda. El protagonista és un vividor, un galtes que a pesar seu es troba embarrancat en el setge en el qual es deixa atrapar admirat per l’heroisme de la gent corrent. Com a novel.la històrica està molt bén contextualitzada. La trama és viva, l’acció i la descripció històrica s’equilibren perfectament i els personatges serveixen de plataforma per explicar el drama col.lectiu que va significar el setge, alhora que a través de les seves peripècies personals ens hi podem identificar quasi de bon començament. Així doncs estem davant d’una molt bona novel.la històrica.

 

Però, igual com passava a “la Pell freda” o “Pandora al Congo”, hi ha més nivells de lectura. La primera part de la novel.la, (per entendren’s la part dedicada a la instrucció i educació d’en Martí Zubiria) és una descripció meticulosa dels canvis que va viure la guerra a finals del segle XVII. El nivell de sofisticació de les fortificacions i el refinament de les tècniques de setge havien convertit aquestes accions bel.liques en quelcom calculable i predictible. És interessant també veure com tracta l’autor el tema de la “cavallerositat” entre oficials. Pel protagonista és del tot incomprensiblement i estrafolària. I el mateix autor no s’està de riure’s d’ella a la primera oportunitat. Però és evident que per l’aristocràcia militar de l’època era quelcom qüotidià, i val a dir que sumament pràctic. Ja que el seu mateix professionalime els feia enfrontar-se entre ells un i un altre cop. I més tard o d’hora era possible que els que un dia havien estat presos, un altre es convertissin en carcellers. Per tant aquesta cortesia no era gens desinteressada.

 

Una altre lectura clara que ens ofereix Sànchez Piñol és la critica ferotge a l’actitud de tots els exèrcits. I a totes les classes dirigents. De la crema sols salva alguns dirigents que individualment actuen amb el màxim rigor i heroïsme, i especialment Villarroel. Personatge pel qual tant el protagonista com l’autor senten una gran admiració. Contraposat a la crítica duríssima a la classe dirigent catalana, l’autor ens fa una apologia de les classes populars. La gent corrent va demostrar tenir una visió política més transparent que els polítics. Una determinació molt més gran que els seus caps. I un coratge molt superior a la majoria dels seus oficials. L’admiració que Sànchez Piñol mostra vers la gent de Barcelona durant el setge és ben clara.

 

Com a resum destacaria que Victus és una grandiosa novel.la que explica un fet fonamental de la nostra història des del punt de vista de la gent corrent, però sense oblidar ni l’èpica, ni el dramatisme del moment. Escrita de tal manera que enganxa quasi de bón començament. I que manté un bón equilibri entre els grans fets històrics , el dia a dia i les peripècies personals dels personatges protagonistes. La forma que tria l’autor per donar veu al personatge principal és el dictat de les seves memòries. Això ajuda a fer la narració més àgil i alhora introdueix una subtrama que és la relació de l’autor amb la seva biògrafa. Si voleu saber que va passar a Barcelona durant la Guerra de succesió no us perdeu “Victus”.