Llibreters del segle XXI
On estem: Ja fa quatre anys, al 2008 sentia dir a gent del món del llibre (editors, comercials, llibreters) que la crisi no ens arribaria, que la gent quan hi ha crisi llegeix més, que el llibre és més barat que altres entreteniments i regals, que ens inflaríem a vendre llibres de butxaca. Aquests arguments han quedat superats per la realitat. És cert que la crisi ha trigat més en arribar-nos i ho ha fet amb menys intensitat que en altres sectors. Però és evident també que no estem immunitzats contra ella. Per que aquest cop la crisi ha arribat al llibre? Des del meu punt de vista hauríem de fixar-nos en l’evolució dels nostres clients els darrers anys: els nostres primers clients eren les minories il.lustrades i universitàries. Quan sols llegien massivament aquesta gent no hi havia problema, el món del llibre era acotat, controlable i molt estable. A partir d’un moment es va anar sumant gent a aquestes categories il.lustrades i universitàries, però malgrat l’increment de lectors i la incorporació de la literatura de masses el gruix de lectors ( i per tant de compradors) era encara acotat i control.lable. Més endavant amb l’esclat d’un model universitari molt massiu el llibre va anar entrant en el mercat de l’oci, no com un producte literari o cultural sinò com un artefàcte d’entreteniment. Aquesta tendència s’ha accelerat els darrers anys. Això ha desbordat els esquemes tradicionals, i ha fet entrar les llibreries en un sector que no és el seu propi:la indústria del oci i l’entreteniment. Fenòmens editorials com els llibres mediàtics, best-sellers com en Harry Potter o Millenium no tenen res a veure amb el món de la literatura o la cultura per emmarcar-se de ple en la indústria de l’entreteniment. I aquesta indústria es caracteritza per la seva volatilitat. Les maquinàries editorials prou que intenten fabricar productes-llibre que esclatin, però no sempre rutlla i com que els llibreters hem aprés a viure amb aquest productes aquesta crisi ens fa més mal del que ens faria si hagués esclatat 20 anys enrera.
Llibre de text. L’intent de digitalitzar tots els continguts educatius d’alumnes i mestres sembla que ha quedat congelat. Per tant crec que de moment continuarem venent llibre de text. Tota manera aquesta venda serà cada cop més extensiva (s’allargará durant tot l’any) conforme la venda de llibre de text no inclós dins els cicles acadèmics vagi guanyant importància. L’ínici dels cursos escolars continuarà essent el moment de màxima venda del any però hauríem de comptar amb una venda cada cop més fragmentada. En contraposició de vendes més massives i homogènies de dècades passades. Per entendre’ns: menys exemplars, molts més títols diferènts i en quantitat molt variable. En el algún moment dels propers anys és quasi segur que es tornarà a la càrrega amb el llibre digital de text , i és probable també que aquest segón intent sigui més reeixit que el passat. Però em sembla poc probable que qüalli abans de tres o quatre anys.
Internet Crec que ja ningú ignora la importància d’un fenòmen com internet. Ara la qüestió és centra en que hem de fer a internet? Com hem d’actuar a la xarxa? com ens afectarà?. La nostra relació amb internet tal i com ho veig jo es planteja en dos fronts. Llibre digital/ Presència a la xarxa.
Presència a la xarxa: Cal dedicar temps i esforç per ser internet? Cal tenir presència mitjançant blocs i xarxes socials? La resposta, des del meu punt de vista és la mateixa que si ens preguntem si hem de fer aparadors o publicitar els actes que organitzem a les nostres llibreries. Si. Per a moltes persones internet és ara mateix un mitjà tant habitual en les seves vides com durant anys ha estat la ràdio, la televisió i el telèfon. Hi ha molta gent que “viu” a internet des del matí fins al vespre, alhora que viuen les seves vides normals. Actualitzar el facebook entre classe i classe, twitejar un accident de trànsit que els ha encallat en una retenció és tant qüotidià per a moltes persones com per d’altres ha estat els darrers trenta anys arribar a casa i engegar la “tele”. Val la pena l’esforç d’estar i projectar-se a internet? Obtindrem algún resultat? La resposta és que depén. Depén de a quanta gent li interessi el que li diem, depén de la habilitat que tinguem per situar-nos i sobretot depén de no defraudar al personal. Així doncs cadascú s’ha de plantejar si està disposat a provar-ho i amb quina intensitat. A més cal tenir en compte que qualsevol típus d’acció a internet per que tingui ressó vol continuïtat. Per que la gent s’interessi cal generar interés i fer-ho de forma sostinguda. Tanmateix , si bé es incert fins a quin punt l’esforç abocat a la xarxa ens retorna en forma de vendes, el que és del tot segur és que no fer-hi res no ens donarà res. Un segón tema lligat a la presència a la xarxa és el comerç digital. Una de les poques coses segures aquests anys és que el comerç digital creixerà. A quina velocitat i com ens afectarà són qüestions impossibles de saber ara mateix. Però que creixerà és segur. Aquesta certesa quasi bé ens obliga a ser també llibreters digitals. Ara bé davant l’apertura de les variants digitals de les nostres llibreries hem de ser realistes. Hem d’esperar d’entrada poques vendes, per tant en aquest camp hem d’avançar amb peus de plom. Però hem d’avançar ja que és l’única manera que internet ens torni una part del que hi invertim projectant-nos . Així doncs, després de projectar-nos a internet, la venda per internet és el següent pas lògic. I si a l’últim s’aconsegueix que els grans cercadors tallin la pirateria pot ser una bona aposta de futur.
LLibre digital: sobre aquest punt mantinc les meves opinions de fa dos anys, l’esclat del llibre digital depén del reproductor. Les tauletes semblen perfectes i no tinc cap dubte que tan bon punt el seu preu sigui baix i per tant s’universalitzi el seu ús hi haurà un boom del llibre digital. Si aquest boom serà a base de descàrregues o accessos legals o bé a base de pirateig no depén de nosaltres, ni de qüestions culturals, ni tant sols legals . Depén que els grans estats del món obliguin als cercadors a tallar l’accés a descàrregues i webs il.legals. Sempre hi haurà pirateria, però la majoria de la població té tant de hacker com de lladre de guant blanc i si actualment opta majoritariament per la pirateria és per que és tan fàcil o més que les opcions legals i evidentment gratis, o més bén dit, gratis a canvi de veure un munt d’anuncis inútils. La pirateria massiva s’acabarà quan els estats collin Google i tots els altres cercadors.
I ara com estem: Comencem fent una recompte de baixes. Les guies de viatges han caigut i continuen caient, junt amb els mapes de carreteres, els diccionaris i els àtles. Totes aquestes publicacions estàn en regressió a marxes forçades. Cap diccionari en paper és més pràctic que un onlie (més que més per que el gruix escrivim en en mateix ordinador que està connectat a la xarxa) Cap mapa de carreteres millora un bón navegador o en el cas de muntanya els “gps” . Per tant hem de tenir clar que qualsevol llibre o publicació passarà a ser digital tan bón punt sigui pràctic per l’usuari.
Els nostres clients “històrics” es van difuminant. D’una banda els lectors i compradors de llibres s’eixampla, cada cop hi ha més gent que llegeix i consumeix lectura. Però alhora que s’eixampla es fa un client més difús, menys compacte, menys predictible.
Alhora que sense adonar-nos una part dels llibres que venem estàn vinculats amb la indústria de l’entreteniment.
El llibre Infantil és encara un dels nostres punts forts. Tot el món digital (fins ara) està dissenyat per que l’utilitzi gent amb uns coneixements mínims. Els nens més petits encara necessiten llibres de paper. Ara bé, no hauríem de donar per fet que sempre hagi de ser així. L’edat en que els nens control.len l’entorn digital (mòbils, ordinadors, etc…) recula conforme hi neixen. I a més m’estranyaria molt que la indústria tecnològica trigues gaire a trobar formules tecnològiques adeqüades.
Així doncs, com estem? D’una banda crec que el llibre digital ens donarà una treva fins que els tablets siguin tant assequibles i d’us qüotidià com ho és un mòbil ara. Crec que la venda d’una part gran de llibres és polaritzara entre “l’ u i el cent”. És a dir que de molts títols sols vendrem un exemplar i de poquíssimes títols en vendrem centenars. Aprofitar aquestes tempestes sense dependre d’elles és un repte. El llibre de text fora dels cicles acadèmics esdevindrà cada cop més important, i es trencarà la seva estacionalitat. I a més de grat o per força no hem tingut més remei que treballar a internet.
Que fer?
Merxandatge. El merxandatge (entenem merxandatge com a productes més o menys vinculats al llibre i a les llibreries, però sense ser llibres) ja fa anys que ens acompanya. És una crossa que ens ajuda a aguantar el cop però que de cap de les maneres podem considerar una solució, als nostres problemes. És un producte més que ja hem de vendre quasi obligatoriament, encara que crec que ja no el podrem fer crèixer molt més almenys a la curta.
Noves vetes. Com a llibreters independents sempre hem estat especialment atents al moment. Necessitem captar i aprofitar les petites o grans modes a l’acte, ja que dificilment podem recuperar el temps perdut si badem. Això que és una actitud històrica s’ha d’aguditzar. Des de una petita editorial que de cop comença a rebre interés a modes diverses en tots els camps. Des de tendències més globals, fins a títols concrets que de cop es revifen,etc… És a dir davant una sequera com la que patim hem d’aprofitar qualsevol veta d’aigua per petiteta que sigui. Això ens obliga a fer una feina de formigues empaitant grans de blat, però és de les poques coses que segur que podem fer molt millor que les grans cadenes.
Importància de l’el.lement local. Sempre hem estat consciènts de com n’es d’important el nostre arrelament en les nostres ciutats i pobles. El fet d’oferir un servei als nostres veïns, estar inserits en el teixit associatiu dels indrets on estem arrelats ha estat una vocació important per a molts de nosaltres. Ara bé en els temps en que vivim estar bén lligats al teixit local, estar atents a les publicacions fetes a i per la comarca, la ciutat o fins hi tot el barri esdevé important, no sols socialment, sinò també econòmicament. Ja que tal i com s’ha dit abans en temps de sequera qualsevol veta d’aigua és bona. Alhora aquesta atenció especial que dediquem al nostre entorn ens retorna en forma de lligams més estrets amb institucions i persones , cosa que esdevé un potent flotador que ens pot ajudar a mantenir el cap fora de l’aigua.
Internet. Agrupar-se és fonamental. Si bé l’individualisme és una de les nostres característiques més marcades, i alhora el principal tret que fa que tinguem la xarxa de llibreries que tenim, també és la nostra principal debilitat. Des del moment que ens enfrontem a monstres amb milers de caps sols podem competir-hi agrupant-nos, associant-nos, aprenent a treballar plegats. Sols així podem continuar fent a casa nostra el que volguem, i alhora plantar cara amb eficàcia als nostres competidors, que a hores d’ara són grans empreses globals. Paradoxalment la única manera eficaç de continuar sent independents és associant-nos, i ajuntant esforços. Bestiari és l’exemple més clar de com moltes llibreries independents, diferents, amb personalitats molt marcades poden anar a una. Però el Gremi de llibreters té un paper fonamental (si està disposat a jugar-lo) tot buscant aquelles bases que ens donin a tots les eines mínimes per estar en igualtat de condicions amb els grans grups. Per tant és important que el Gremi abandoni una posició purament defensiva, per passar a una posició molt més d’impuls, oferint per exemple les solucions técniques que individualment cap, i repeteixo CAP llibreria independent (per gran i potent que sigui) pot assolir. I que ens permetin continuar la lluita amb una major igualtat vers els nostres mastodòntics competidors.
En conclusió.
Ara sabem segur que estem dins un procés de canvi de model tant global com sectorial. Aquesta crisi sumada al esclat d’una nova fornada de mitjans de comunicació (xarxes socials, smartphones, etc…) ens aboca a un pantà d’incerteses. Sols sabem segur que tot canvia al nostre voltant i que ho fa a tota velocitat.
Tanmateix crec que ja podem establir alguns punts força sòlids sobre els quals treballar. Ara mateix la venda de llibre de paper és encara un negoci força rentable. D’això ens en dona una pista el fet que els supermercats dediquen cada dia més metres línials a llibres. I això és un indici important, que ens perjudica, però que vol dir que ni les grans multinacionals del comerç tenen rés millor per vendre que llibres de paper. Sabem segur també que hem d’adaptar-nos a viure d’un negoci cada cop menys estable, on les puntes seràn cada cop més accentuades i per tant menys previsible. Podem estar segurs també que el comerç digital creixerà (la incògnita és a quin ritme) i que més tard o mes d’hora esclatarà el llibre digital. I en aquest últim cas la incògnita és doble, d’una banda si els cercadors aturaràn la pirateria i de l’altra quin volum de negoci assolirà el comerç digital i dins d’ell el de llibres en particular.
La veritat és que no se si hem de ser optimistes o pessimistes, no sé si ens en sortirem o no. No se si el llibre digital arrasarà el llibre tradicional fins a deixar-li un paper testimonial. No se si les llibreries independents podrem competir o no amb les grans cadenes o si a l’últim una combinació de crisi més pirateria arrassarà tota la indústria del llibre fins els fonaments. El que se segur és que la por i el desconcert no ens portaràn enlloc. No podem triar els desafiaments que ens imposa el nostre temps, però si que podem triar si els afrontem o no . I si decidim afrontar-los també podem triar com ho fem. Encara que estiguem desorientats, sabem que podem fer coses per anar endavant: tenir presència a les xarxes socials, estar a l’aguait de les tendències i modes, unir esforços i intentar anar a una en els temes decisius. Algú pot dir que res d’això és suficient, però jo em pregunto si hi ha algú que sàpiga que podem fer que sigui suficient. Estic gairebé segur ningú té la resposta definitiva, per tant jo aposto per jugar les cartes que tenim i mantenir-nos en dansa per a l’últim intentar sortir d’aquest atzucac pas a pas.