La gomorra catalana
Joan Queralt
Angle Editorial
“La gomorra catalana” és sobretot un bon treball periodístic. El llibre es divideix en dues parts bén diferenciades. La primera està dedicada a descriure la relació i presència de les màfies italianes, i sobretot la Camorra napolitana, amb i a Catalunya. La segona part és més breu i es centra en denunciar els perills que representen les màfies a tota Europa.
La primera part està dividia en tres blocs. En el primer “Barcelona i la guerra d’Scampia. La història de Rafaele d’Amato” Joan Queralt descriu com va ser de important Catalunya i Barcelona en particular, en la última “guerra” mafiosa” (justament la que descriu Saviano). El fet que un dels clans estigués bén instal.lat aquí els va permetre continuar gestionant els seus tràfics, mentre a la Campània es dirimia a trets qui tenia l’hegemonia. En el segón bloc “Camorra.cat” l’autor fa un repàs cronològic de la presència de la Camorra a Catalunya des de l’escala que va fer Lucky Luciano l’any 1946 fins l’actualitat. Pel que fa al tercer bloc es titula “Castelldefels en al ruta de l’haixix” i l’autor ens explica un fet concret que exemplifica fins a quin punt estàn instal.lats a Catalunya aquests grups.
La segona part consta de dos blocs. El primer “La globalització del mètode màfios”. És una descripció i alhora una denúncia dels metódes presents de les màfies. Aquestes s’enriqueixen amb tota mena d’activitats il.legals però intenten passar desapercebudes. Ja que les grans quantitats de diners que guanyen il.legalment es netegen i inverteixen en l’economia legal. Ara bé, aquestes inversions les fan empresaris-mafiosos que colonitzen l’economia legal, creant així una economia “gris” a cavall dels dos móns. Cal tenir en compte que aquests empresaris-mafiosos no han abandonat mai eines de “treball” criminals, cosa que sovint els dona una avantatge definitiva en l’economia legal. El segón bloc es titula “La desídia de la Unió Europea” i és una denúncia de la inactivitat de la Unió Europea i dels estats on operen les màfies.
Tal i com he dit a dalt, l’autor aborda el tema des de diversos àngles. Però de tots ells m’agradaria destacar “Barcelona i la guerra de Scampia” i “Castelldefels en la ruta del haixix”. Des del meu punt de vista són els dos blocs on Joan Queralt aconsegueix un retrat més viu de la brutalitat i perillositat de la Camorra. En ells fa un retrat de diversos membres de la organització a varios nivells. Des dels “boss” principals com Rafaele Amato fins a components menys importants com Luigi Moccerino. El que aconsegueix Queralt en aquests dos blocs ja citats és descriure amb precisió el dia a dia d’aquests individus,així com les seves activitats. Aquesta descripció narrada amb precisió i habilitat mostra fins a quin punt els membres d’aquests grups estàn integrats en el nostre dia a dia. Resseguint les seves vides veiem quins són els seus mètodes, com enllacen les seves activitats legals i il.legals, i quins perills porten associats amb ells i les seves activitats.
En resum, “La gomorra catalana” es proposa un doble objectiu que assoleix plenament: demostrar que la presència a Catalunya del crim organitzat és real, activa i bén assentada. I que cal actuar contra ella, ja que si no es fa la seva infiltració en l’economia legal és inevitable. Cosa que comporta un increment bestial de la corrpució, empitjorament dels serveis públics -sols cal recordar les muntanyes de brossa al centre de Nàpols-i més pobresa i misèria. I és que en contra del que sovint pretenen les mateixes màfies mai cap màfia ha defensat els desfavorits. Més aviat al contrari, ja que mantenir la misèria, l’atur i la precarietat és una de les formes que tenen de control.lar la gent que viu en els seus territoris. I alhora d’assegurar-se nous reclutes per la seva organització. Ja que s’asseguren de ser la única empresa que funciona i que paga bé i puntualment.