Llibre digital II (ni blanc ni negre)
Si fa uns mesos deia que el llibre
digital havia arribat per quedar-se, ara ja cal pensar com afrontar aquesta
situació.
Amb el llençament de Leqtor la botiga
digital del grup 36 L , s’ha donat el tret de
sortida de la implantació del
llibre digital a Catalunya fora de l’àmbit escolar. Com llibreter crec que ho
hem d’afrontar activament i per tant us proposo tres estratègies a seguir. Cap d’elles és quelcom nou, ja que el que
proposo no és res més que una síntesi de coses que tots ja hem fet o vist d’una
manera o altra. D’altra banda considero que són estratègies realistes i que es
poden seguir simultàniament. Però anem per parts:
La primera resposta és el merxandatge. Quants menys llibres
venguem més merxandatge. Quan dic
merxandatge em refereixo a tots aquells productes que sense ser llibres hi
estàn connectats: (faristols, tasses de protagonistes de llibres, una Pantera
Rosa que ensenya a fer ioga, jocs de taula…) el ventall de productes que cada
llibreter pot considerar acceptables o no, interessants o no depén de
cadascú. Però hem de saber oferir a més
de llibres objectes al voltant del llibre.
Els avantatges que té aquesta estratègia són clars: és un terreny
conegut, ja que tots en major o menor mesura ja venem merxandatge. Un altre avantatge
és la immediatesa amb que ens pot ajudar a mantenir els nostres establiments si les vendes de llibres en format paper
comencen a baixar. Ara bé, hem de tenir
clar que és una estràtegia de resultats limitats. Si la caiguda de vendes de llibres en format paper és
sostinguda el merxandatge no serà
suficient. Per tant hem de veure en merxandatge una crossa per continuar drets
més que una solució.
La segona estratègia que proposo és
buscar la comercialització de llibres digitals (quedi clar que quan parlo de
llibre digital em refereixo al arxiu infòrmàtic i no al reproductor que jo
considero una peça més del
merxandatge). Si som llibreters i per
tant la nostra feina és vendre llibres ens ha de ser indiferent el format o el suport que
adoptin. Si ara s’han inventat un
llibre digital l’hem de voler vendre.
És a nosaltres a qui pertoca decidir si ens resulta rendible o no. Per
tant considero que hem de pressionar als editors mentre encara tinguem al
nostre darrera la força que ens atorga la venda de llibres en format paper per
comercialitzar a través de les nostres pàgines web (o com sigui) els seus
llibres digitals. Si no fem aquest pas altres ho faràn i recuperar peu serà ja
impossible. Els problemes amb que
toparem aniràn des de les ànsies
monopolístiques d’alguns (com per exemple 36 L que ven en exclusiva el seu
reproductor impedint-ne l’accés). Fins a la pirateria. Si algú vol un exemple
d’això pot comprovar que el lapse de temps que va passar entre el llençament de
“L’home que no estimava les dones” en format digital a través de la
web de Leqtor i el seu pirateig, i per tant l’opció de descarregar-se l’arxiu
de franc, es va comptar en hores. Si el
pirateig esdevé tant devastador entre els llibres com entre la música
canalitzar descàrregues no tindrà cap sentit. Però per petit que sigui el volum
de negoci que moguin les descàrregues legals ens ha d’interessar per dos
motius. El primer és que hem d’oferir
als nostres clients els mateixos serveis en persona com virtualment. Si no ho
fem aquells clients que no vulguin piratejar els estarem obligant a a anar a
raure cap a gent com Leqtor o bé cap
monstres com Google o Amazon. L’altre
raó, és que si en un futur més o menys proper apareixen mitjans realment
efectius per frenar la pirateria la
diferéncia entre oferir descàrregues o
no pot ser gegantina.
La tercera estratègia a seguir
consisteix en potenciar el que ja som.
Durant molts anys (molts més dels que fa que treballo en una llibreria)
he sentit dir que el camí a seguir per les llibreries era l’especialització. Aquesta cantarella més enllà del sentit que
pogués tenir o no,ara em sembla netament errònia. Hem de ser absolutament
generalistes per que de fet ja estem molt especialitzats. D’entrada som un tipus de comerç que ven
majoritariament un sol producte (llibres) i a més majoritariament un sol
producte amb un sol suport (llibres de paper).
Si les dues estratègies que he plantejat més amunt busquen ampliar els
productes a comercialitzar. Aquesta defensa l’aprofundiment i millora del que
ja fem. Cada cop més una part important
en els nostres negocis seràn els encàrrecs.
O dit d’una altra manera cada cop mourem menys grans blocs de llibres
per vendre’ls a un públic massiu (deixant de banda els productes de màrketing
que periòdicament inventen les editorials) per passar a moure un gran nombre de
llibres individuals per vendrel’s a
persones concretes. Les nostres opcions
de futur passen en gran mesura per ser capaços d’adaptar-nos a un context
diguem-ne més “artesanal” si
anem perdent pes en el context més “indústrial” dins el qual estem
engranats actualment.
I ara recapitulem, el que proposo és
d’una banda intentar ampliar la nostra base tant mitjançant merxandatge (de
resultats ràpids però sense ser una solució definitiva), com comercialitzant
llibres digitals a través de les nostres webs o de qualsevol altra manera (cosa
que pot ser inútil si el pirateig és massiu, però que si es frena pot ajudar
molt). I alhora que fem això, hem de perfeccionar el que ja fem millor, que és
vendre llibres de paper ampliant i millorant el servei que ja donem als nostres
clients. I aconseguint que aquesta tasca es valori prou com per continuar venent llibres. Que
de fet,estic força segur que és el nostre principal desig. És clar que seguir
aquestes estratègies o qualsevol altra no ens garanteix res. D’altra banda no
fer res si que ens garanteix quedar en mans
d’aquells que control.lin la situació quan s’hagi acabat la implantació
del llibre digital.