ESTRIPSIPEDAÇOS

Després de cinquanta anys el periodista Joe Bageant torna a la seva ciutat natal, Winchester. El panorama que hi troba és tant desolador  que decideix descriure’l i penjar els seus textos a internet.  Això li va significar un éxit immediat a la xarxa i de retruc aquest llibre.   En ell Bageant ens descriu des de dins com viuen els nord americans del centre dels Estats Units.  Aquells que no retrata Woody Allen.  Els nord americans blancs, pobres, protestants, treballadors, nacionalistes  i ignorants que voten massivament al partit republicà.  Bageant ens els descriu,però també els dissecciona i es pregunta entre perplex i enfadat com han pogut arribar a aquest grau de misèria econòmica, social i intel.lectual.

L’autor analitza aquesta realitat a partir de set blocs que configuren els capítols del llibre.  En el primer ens parla de la feina. De com la feina mal pagada   anul.la aquesta gent per fer res més que treballar hores i hores tot just per mantenir una casa, un cotxe i una il.lusió de nivell de vida.  En segón lloc ens parla de la política, de com pot ser que aquesta gent voti massivament el partit republicà quan les seves polítiques encara empitjoren més la seva situació. Ens parla també del boom immobiliari, i del paper que juguen les armes en aquest món rural i de petites ciutats. Hi apareixen  també els integristes cristians i l’exèrcit. Hi i trobem per exemple la soldat England que es va fer famosa a la presó iraquiana d’Abú Graib. Per acaba l’autor ens fa cinc cèntims del desastre que és la manca d’un servei sanitari universal i gratuït

Bagenat acaba el llibre parlant-nos de “l’holograma americà”.  La  gran realitat virtual on viuen els seus veïns.  Les causes principals del qual són segons l’autor:una educaicó nefasta , el bombardeig constant de propaganda a que els sotmeten, elitisme d’una esquerra que mira aquesta gent com ximples, tossuts i intractables i el seu propi orgull i tancament mental.  És aquesta combinació de factors que manté els nord americans  vivint totalment centrats en ells mateixos i alhora vivint dins una ilusió fictícia.

Estem davant d’un llibre alhora interessant i terrorífic.  Interessant per que llegint-lo hom entén com és que gent com en Bush o la Palin puguin ser presidents del Govern de l’estat més poderós del món.  I terrorífic per que moltes de les actituds i dels factors que redueixen a la població nord americana a uns simples ninots tele-dirigits  són fàcilment identificables entre nosaltres.  Voleu exemples? el consum com a únic objectiu i forma de diversió. Una visió acrítica de tot el que passa al nostre voltant.  I si algú considera que estic exagerant li recomano la lectura del capítol que Bageant  dedica a la vivenda i després miri al seu voltant.

Durant els anys trenta del segle XIX Istambul està en ple procés de canvis. El Soldà vol modernitzar si vols per força l’Imperi Otomà. Aquest és el context en que es mou Yazhim. Un eunuc, educat entre la Sublim Porta i una de les grans famílies de comerciants grecs d’Istambul. Un eunuc que gaudeix de gran confiança en molts àmbits i això li facilita molt i molt la seva feina. Una feina que ell mateix s’ha creat, soluciona problemes delicats amb gran discreció. O dit d’altra manera és un detectiu privat. Al llarg dels dos llibres que ha publicat 1984 “L’arbre dels Geníssers” i “La serp de pedra” Yazhim s’enfronta a diversos assassinats. A “L’arbre dels geníssers” la mort de varios cadets del nou exèrcit del Soldà obliga a Yazhim a recordar els Geníssers, els antics soldats de l’Imperi Otomà, i a rememorar-ne la seva història i sobretot la seva fi. Pel que fa al segón llibre el fil que ha de seguir el mena a la independència de Grècia i a Lord Byron.
En les dues novel.les hi trobem la mateixa habilitat de l’autor per teixir trames denses i alhora donar-los vida. Una altra característica de les dues novel.les és la presència d’Istambul. La ciutat és omnipresent, i no sols com a decorat sinò quasi bé com un personatge més. L’autor sap transmetre la fascinació que sent per Istambul sense convertir les novel.les en postals. Una altra característica que cal destacar de les dues novel.les de Goodwin són els personatges que envolten Yazhim: una ambaixador polonés sense país. La Preen, un ballarí i Iorgos són fonamentals en ambdues novel.les. Com era inevitable a tot això cal sumar-hi els problemes existencials del mateix Yazhim, alhora que manté una mirada nostàlgica sobre els canvis que experimenta Istambul.

Ens trobem davant de dues novel.les històriques de caire policíac, que enganxen i que val la pena llegir si voleu submergir-vos en un Istambul en plena convulsió. Per cert si ho feu a estones és fàcil que us faci venir salivera.