FOC A LA VISTA (AMB EL PEU ESQUERRA)

Sense categoria

Comença l’estiu i amb ell els primers focs.
Ha començat l’estiu, hem tingut una primavera humida, però ja fa setmanes que no plou. això vol dir que l’herba que va créixer comença a ser un munt de farda seca. Si s’escau un estiu sec i ventós llavors ja tenim el foc encès.
Segur que els bombers estaran alerta, els agents forestals també i els voluntaris faran tot el que puguin. Però encara que prevenim al màxim, les elèctriques col.laborin i ningú faci imprudències, si les condicions climatològiques són bones tindrem foc.
No hi ha cap sol.lució màgica però hi ha un fet evident, els boscos estan cada cop més bruts i deixats. Mantenir-los costa molts diners i els mitjans convencionals per lluitar contra el foc encara més.
Jo em pregunto, si no seria més intel.ligent, rendible i pràctic que una part d’aquests recursos servissin per ajudar a les persones que amb la seva feina de cada dia mantenen els boscos nets, els camins oberts, els marges drets i les fonts obertes.
I es que cada cop tinc més la impressió que el país es buida de pagesos, pastors i bosquerols, de carboners per exemple ja no en queden. I s’omple de funcionaris per fer sols una part de la feina que feien els primers tot i costar-nos molts més diners. A mi em sembla ben trist.

No tot és el que sembla (amb el peu dret)

Sense categoria

Us heu aturat mai a mirar les novel.les romàntiques?

Hi ha un blues que si mal no recordo és de Bo Didley que és titula més o menys així: no jutgis un llibre per la portada. Això és el que m’ha passat a mi durant molt de temps amb la novel.la romàntica. Aquest fet té l’agreujant que soc llibreter i no m’hauria d’haver deixat engalipar per les portades acolorides, els títols daurats i amb relleu i els noms de les autores. Tot era tant rosa que em tirava enrera. En veure-les imaginava unes novel.les carrinclones carregades de tòpics, llocs comuns, amors i desamors de "culebrot" baja. Doncs no. El que jo imaginava potser hi és però enmig (si més no d’algunes) hi ha un munt d’escenes d’una forta càrrega sexual. Be per dir-ho sense embuts, podrien servir sense problemes com a argument a qualsevol film X.

Ves qui ho anava a dir, que sota una aparença tant innocent (i permeteu-me que digui repel.lent) s’hi amagava tanta marxa. És clar que com a estratègia de camuflatge no està gens malament. Així doncs sols em queda a animar a tothom mirar-se la novel.la romàntica i les seves lectores amb uns altres ulls.

Visca Polònia LLiure (amb el peu esquerra)

Sense categoria

M’ha sulfurat que el President Montilla acuses programes del tipus de Polònia i Apm com a a causants de la brutal abstenció a les darreres eleccions.

Anem a pams. Els programes d’humor no inventen la realitat, la caricaturitzen. I sovint a través d’aquesta caricatura ens diuen més d’una veritat. És per això que em va encendre llegir fa uns dies una columna al diari Avui on el columnista donava suport a Polònia i alhora avisava que el President Montilla volia castigar el programa. Vistes les coses i passi el que passi vull unir la meva veu a la dels que defensen Polònia (ep el programa no el país que vol prohibir els Teletubis, que quedi clar). I és que si al president de la Generalitat, o a algun polític o personatge notori li cou sortir al programa que prengui paciència. Al cap i a la fi a la majoria els paguem els que hem de patir la seva inoperància, els seus "egos", la seva manca de visió de futur i de país.
He de dir que em dol haver d’escriure això. Necessitem polítics, però els nostres han demostrat els darrers anys que són de força mala qualitat. En fi, tinguem l’esperança que els que tinguin esmena s’esmenin i els altres desapareguin aviat de l’arena política.
Però mentre no passi almenys que no ens privin el riure.