Des de la Plana

Josep Usó

27 de setembre de 2014
2 comentaris

Un gran dia.

Avui ha passat. A dos quarts d’onze, com estava previst i havia estat anunciat prèviament, el President Mas ha signat la nova Llei de Consultes Catalana. Acompanyat dels representants dels principals partits catalans. EUiA ICV no hi era, però es veu que els seus dirigents no acaben d’entendre massa coses de les què estan passant. I amb el recolzament de més del 93% dels municipis del País. Ràpidament, s’ha publicat el PDF i es veu de seguida, al preàmbul de la Llei, que s’adapta a l’Estatut Vigent i a la Constitución. Res a dir, si no és que eres de l’aparell de l’Estat amb seu a Madrid. D’altra banda, amb un recolzament parlamentari de 106 a favor i 28 en contra, estava clar el que calia fer. Després, salutació al públic que s’estava a la Plaça Sant Jaume.

La sensació general és d’alegria, de serenor, de confiança. De pau i tranquil·litat, per entendre’ns. Mentre, a l’altre bàndol, sembla que s’han deslliurat totes les fúries de l’infern. El dilluns es reunirà el Consejo de Ministros (extraordinari, només per a denunciar la Llei). D’urgència però no han pogut anar a reunir-se en cap de setmana. I, al mateix temps, declaracions apocalíptiques. De l’eurodiputat Carlos Iturgaiz, que sembla que ja ho veu tot perdut, de Miquel Iceta, que segueix al seu lloc des de fa trenta anys i ara està pilotant l’enfonsament del PSOE a Catalunya (I que ha destar preocupat pel que li ha passat a Sabadell o Terrassa) , d’Albert (o) Rivera, que gosa anomenar “frau a la democràcia” a la convocatòria d’una consulta. Seria interessant que escrigués i signés què és per a ell, la Democràcia. Per poder-ho penjar a un museu, pot ser. De la descol·locada Sánchez Camacho, que ara veu murs de Berlin molt a prop de sa casa (No deu recordar les tanques de Ceuta i Melilla, per esmentar-ne només dues. O la de Gibraltar, per esmentar-ne tres. O la resposta del gran Rajoy, registrador de la propietat de Santa Pola, Alacant, aclarint-nos que Mas s’ha posat en un gran embolic i ara no sap com eixir. Aquesta sí que és d’antologia. I els medis de comunicació de l’estat i submissos al poder, abocant el pot.

Per contra, la resta de mitjans d’informació de la resta del món, n’informen d’una manera molt diferent. En qualsevol cas, em sembla que el contrast és de serenor davant d’histèria. Raó davant de crits. Preparatius d’urnes i col·legis electorals davant de soroll de sabres constitucionals. I, al bell mig de la Plaça sant Jaume, un cronòmetre que marca fins els segons que resten per la consulta. Igual que a Pamplona per als Sanfermins. Tot un detall de la il·lusió que suscita la cita electoral. A Catalunya. Als carrers de Gènova o de Ferraz de Madrid, es veu que no gaire.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!