Avui he llegit la Carta Pobla del meu poble a l’Auditori Municipal. Celebràvem el 740 aniversari de l’atorgament per part de Jaume I. Aquest matí he tingut l’honor i el plaer de llegir la Carta Pobla del meu poble, Vila-real, a l’Auditori Municipal. Ha segut el primer moment de la cerimònia d’entrega dels premis Vint
Ara mateix, la guerra informativa, de dades creuades, ha esclatat en tota la seua virulència. I ens cal asserenar-nos i mirar cap endavant. Afortunadament, la realitat és ben evident. Aquests dies, les dades contradictòries s’amunteguen davant nostre. A les demandes de catalunya o fins i tot! del País Valencià, de seguida se’ls dona resposta. Verbal,
Avui fa deu anys, vaig acabar d’escriure un conte al voltant de l’atemptat de l’11-M. El vaig escriure molt de pressa; deu pàgines en menys de vint-i-quatre hores. I em resulta curiós que ningú encara l’haja volgut publicar. L’únic que he aconseguit, de moment, és que un parell d’instituts d’Alemanya, facen servir una traducció (meua)
Avesats com estan a negar la evidència, afirmaran que només érem quatre gats, els qui demanàvem que pleguessin. I si se’ls obligara a comptar-nos, no passarien de quatre. Tornarien a començar des de zero una i altra vegada, per poder continuar afirmant que érem quatre gats. Hui, set de març del 2014, s’han produït les
Us oferesc, amb permís de l’editorial, un tastet de Una història amb sol i ombres. Una història amb sol i ombres és un conjunt d’històries que es creuen en els darrers anys de la dictadura de Franco i els pirmers de la de Pinochet a Xile.L’editorial m’ha donat permís per oferir-vos un tastet d’aquesta novel·la.
El conflicte d’Ukraïna fa realment por. Molta por. I per moltes raons. Aquest darrer cap de setmana ha esclatat en tota la seua virulència el conflicte d’Ukraïna. I realment, crec que hi ha motius per tindre por.D’entrada, és un conflicte pre-bèl·lic, o directament una guerra, molt prop de les fronteres d’Europa. I amb totes les
Ja d’ha acabat la crisi. Ho ha dit Rajoy i, de seguida, els mitjans de comunicació del Sistema s’han afanyat a proclamar la bona nova. Ja s’ha acabat la crisi. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la gran afirmació que ha fet Mariano Rajoy, el president de l’Estat Espanyol, en el transcurs del “Debate
Sembla que els nostres governants pateixen una estranya fal·lera per destrossar el territori. I, quan més de pressa, millor. Ahir mateix, a Castelló, a Castelló de la Plana, hi hagué una manifestació amb més de cinc mil persones. De tota condició. És un fet extraordinari, a una ciutat que darrerament estava molt desmobilitzada. Però és
Quan s’han de prendre decisions importants, cadascú ha de saber amb qui s’ha d’alinear. I assumir-ne les conseqüències. Hui al matí, al Congreso de los Diputados de Madrid, s’ha votat una proposta de UPyD per tal d’impedir que l’Estado Español cedisca a Catalunya les competències per a fer un referèndum.D’entrada, una proposició d’aquesta mena, ja
Sembla que la Unió Europea es prepara per un canvi de rumb. I sembla també que els catalans n’eixirem beneficiats. Des de ja fa un temps, les reaccions de la Comissió Europea a les demandes d’opinió per part dels representants dels processos sobiranistes escocés i català, anaven sent molt tímides. Això era també raonable peerquè
Quan s’ha de parlar clar i no es fa, cal pagar-ne el preu. Com a mínim la incomprensió. Com a màxim, la ruïna. Ja fa molts anys, es va aprovar l’estatut d’autonomia del País Valencià. I aleshores, algunes coses es féren, al meu parer, malament. Molt malament. I ara toca pagar el preu d’aquells errors
Si no en saps d’un tema, tant es quan atractiu et resulte, calla. I, si en tens ocasió, estudia. Però no en parles sense saber. Faràs riure. El Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana ha dictaminat en contra de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons aquests Consellers, el Valencià no té res a veure
Les pel·lícules de terror, de vegades fan més riure que altra cosa. Quan passa això, és que son dolentes. Roïns que en diem a la Plana. De vegades, una pel·lícula que pretén ser de terror, a tot estirar fa riure. Quan això passa és perquè l’argument no s’aguanta. I es pretén espantar, per exemple, amb
El que ha fet de greu la Infanta Cristina de Borbón, no és cometre o no blanquejament de capitals. És situar la Família Real Espanyola al banc dels acusats. Avui, vuit de febrer del 2014, la Infanta cristina de Borbón, ha arribat als jutjats de Palma per declarar davant del jutge Castro, com a imputada
Tastet de la senda llarga Se m’ha acudit que podrieu fer un tastet d’una de les meues novel·les. La senda llarga. Premi Vila d’Almassora 2008. He demanat permís a l’Editorial Onada i me l’ha donat. Una història del segle XX a la Plana explicada per una dona que pràcticament viu al llarg de tot