Una solsida és un enfonsament; una ensulsiada. En només dos dies després del seu anunci, la superlliga de futbol s’ha solsit. El seu president, el qui a la vegada és president del Reial Madrid s’ha quedat sol defensant-la. No sé jo si la pròpia persona que presideix la proposta ha sigut prou per enfonsar el
Recorde jo que fa uns deu anys, quan va començar tot el moviment cap a la independència de Catalunya, quan encara a Madrid no s’ho agafaven seriosament, un dels arguments era contra qui jugaria el Barça en una lliga catalana. El cas és que han passat els anys. I a la crisi de la fallida
Feia dies que els esperava. No deia res, però estava nerviós. Però tota espera té un final. I ha sigut just avui. Ara fa una estona, que han trucat a casa i eren ells. Els primers exemplars de “El carrer era de terra”. 22 premi de narrativa Ciutat de Sagunt. Vos deixe amb la imatge
Continua el vodevil sobre els vaccins per a la COVID 19. Després de prendre totes les mesures tard, quan per fi van arribar els vaccins, va començar un llarg procés per a que l’agència europea de salut les validara. Tan llarg que, quan es va fer, els fabricants ja les havien venudes. Pel camí, es
Tot acaba per arribar. Fins i tot, una setmana santa sense processons. Que ja és dir. Val a dir que, com a càstig, ‘Apunt ens omplirà la setmana de pel·lícules del gènere “peplum”, d’aquelles que parlen dels romans i dels jueus. Però quan els jueus eren els bons, que després es van fer dolents. I
Ahir, vespra del diumenge de Rams, vam fer les mones de Pasqua, a casa. A la Plana, les mones es fan de “pasta de mona”, valga la redundància. Una barreja de Oli, ous, sucre, farina i rent és molt important deixar que la pasta es “faça bona”. Que vol dir que hem de deixar temps
Ara resulta que els vaccins que havien d’arribar, tant al País Valencià com a Catalunya per a la setmana que ve, no vindran. Que diu el govern central, aquells que ho gestionen tot tan bé i que quan la setmana passada es van aturar les vaccinacions amb el preparat s’Astra Zéneca per un si hi
Aquesta setmana, el dijous, s’havia de començar a vaccinar massivament els docents, al País Valencià. Només cal recordar que aquest col·lectiu és molt de risc, perquè està en contacte directe (i sense massa protecció, la veritat) amb centenars de persones. Tot allò dels grups bombolla és molt sofisticat sobre el paper; però cada alumne, tan
En poc més que unes hores, perquè tota una setmana només té 168 hores i encara no ha passat, sembla que ha de passar tot. Ha tornat Meritxell Serret de l’exili i no l’han tancada a la presó. Cert és que no tenia ordre d’extradició, però del Suprem, ja se sap. Al mateix temps, es
La curiositat dels xiquets és immensa. Tot els crida l’atenció. Per això, malgrat que sembla que quan juguen estan concentrats en el joc i no tenen ulls per a res més, també estan al cas de tot allò que passa al seu voltant. Com el menut de l’autet de pedals que pilota el seu bòlit
Seria interessant saber per quina raó s’aprovarà, amb tota seguretat, mantindre en funcionament la central nuclear de Cofrents deu anys més. En primer lloc, cal dir que és una central vella. Aquest mes de març complirà trenta-set anys en funcionament. Centrals del mateix tipus, Alemanya les tanca amb 33 o 34 anys. Aquesta, doncs, que
Si no passa res, el proper dia 20 de març, el Govern de l’Estat aprovarà una pròrroga per al funcionament de la central nuclear de Cofrents. D’aquesta manera, la central, que va entrar en funcionament el 1984, i que ja té 37 anys, podrà continuar funcionant fins el 2030. La central està a la vora
Que el València CF té problemes no és una novetat. I ja fa anys. Des que aquell constructor es va fer avant a construir un estadi nou i a finançar-lo amb els beneficis de vendre el Mestalla per a fer pisos. Un exemple típic i tòpic de bombolla immobiliària. Com la cosa va petar, van
Rosario és una dona de noranta-set anys. I viu a un sobreàtic a l’Hospitalet del Llobregat. Poca broma. La dona ha arribat als noranta-set anys. Aproximadament, va nàixer el 1923. Vull dir que té una història. Una història que, pel què es veu, estava escrivint en un dietari des de feia set anys. El cas
Avui fa quaranta anys d’aquell 23 de febrer del colp d’estat. D’aquell colp d’estat tan estrany que va protagonitzar un guàrdia civil amb bigot, com els clàssics. L’endemà, tothom li estava agraït al Rei, perquè havia salvat la democràcia. Fins i tot la Trinca, li va dedicar una cançó. La dansa del sabre. Avui, quaranta