De sobte, tot són presses. Mentre, estem en estat d’alarma i sembla que es voldrà allargar. Les manifestacions de gent “de bé” en cotxe i banderes espanyoles s’han estès a moltes ciutats. El seu discurs però, no millora. En pocs dies han passat dels aplaudiments als sanitaris a ritme del Duo Dinámico al “yo soy español, español, español” i “libertad”. No donen per a més.
El gobierno de Madrid, que Salvador Illa, en quatre dies que està allà ja sap dir madriz però, sembla que té pressa. Com que la gent no té distraccions, que no es pot anar a jugar a aquestes cases d’apostes, ni als bous, ni a les festes dels pobles, hi ha el perill que pensen. I si es posen a pensar, potser alguns polítics no podran fer creure que tenen qualsevol mena d’utilitat coneguda. De manera que ja s’ha anunciat que el dia vuit de juny es reprendrà la lliga de futbol professional. I també s’anuncia que de seguida podran vindre els turistes estrangers (amb les degudes mesures de seguretat). Probablement, el gobierno encara no s’ha assabentat que aquest estiu no vindrà ningú, de fora. Bàsicament per dues raons. La primera és que els països del voltant tampoc estan per a tirar coets. I la segona és que les imatges dels hospitals de Madrid amb els malalts amuntegats pels passadissos no es podran esborrar mai, de les xarxes socials. Ni el nombre de morts a l’estat espanyol.
Si el gobierno pensés, hauria pogut fer un exercici senzill. Suposant que jo, aquest estiu me n’anés de vacances, on aniria? Turisme de sol i platja, per exemple. No cal complicar-se més la vida. I sense anar massa lluny, tampoc. Espanya (613 morts per cada milió d’habitants) o Portugal (128). Això, suposant que no em quedés més prop de casa o a casa, directament.
Però hi ha pressa. De manera que ja es van llançant sondes des dels diaris aquells als que varen subvencionar al principi de l’estat d’alarma per a que es plantege el retorn a l’escola quan abans millor. En la fase 2, amb un màxim de 10 alumnes per classe. I això ho diu la ministra Celaa. Que no sé jo com fer per a que cinc xiquets, només cinc, de menys de set anys, s’estiguen hores seguides a més de dos metres els uns dels altres. Sense comptar que a veure d’on eixiran les aules per a tanta divisió de grups.
I encara hi ha un altre detall. Si es torna a les aules, el col·lectiu de docents passarà a ser dels més empestats de tots. Perquè si les auxiliars de infermeria van tindre seriosos problemes per a ser considerats personal de risc, o els dentistes encara no ho són (i cal recordar que les gotes d’aigua del refrigerador d’una turbina de dentista poden arribar a una distància de set metres) imagineu-vos els mestres.
Potser el que passa és que els xiquets a casa fan nosa. Donen pena, que diem a la Plana. I no permeten anar a treballar, perquè algú se n’ha d’ocupar. Potser per això el gobierno té pressa. Per això o perquè algú els ha dit que el món s’acaba. Per a molta gent, sí. Per als 27000 morts (o més, ja s’ha acabat). I per a molts d’ells, perquè les autoritats no van actuar abans; quan era hora. Ni van proveir de material els hospitals a temps, ni res.
Ara tenen pressa. per a que torne el futbol. Per ajudar els toreros, que els que fa setanta dies que no han cobrat cap perra del ERTO i ni els expliquen el perquè, no hi ha pressa.
Ja hi deien els vells, a la Plana. “El qui té pressa, no es diverteix”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!