He començat a llegir l’obra guanyadora del premi d’assaig i investigació local i comarcal Miquel Egual. I vista la primera part, ja he descobert tota una realitat que mai m’havien explicat. En temps d’aquesta guerra, els primers anys del segle XIX, l’economia de la Plana era molt precària. Però el tractament de la població per part dels poderosos era molt pitjor. Malgrat les precàries condicions, se’ls exigien aportacions d’homes joves per a fer el soldat, i tota mena d’imposts: en diners, en menjar, en subministrament de tota mena o requisant cavalleries, carros i quan convenia immobles. Al mateix temps, es fa evident, llegint aquesta primera part, que no existia cap possibilitat d’oposar-se a un exèrcit com el francés. Fonamentalment, perquè davant d’un exèrcit nombrós, ben armat i ben entrenat, només es plantejava enviar homes desarmats (els soldats havien de dur les seues pròpies armes, si les tenien), els moviments de tropes eren totalment irracionals i els resultats desastrosos. Per descomptat, en cap cas es donava cap assumpció de responsabilitat per part dels nombrosos organismes que s’encarregaven de recaptar, malbaratar i enfonsar l’economia i el pervindre dels valencians. Hi havia “Juntes Supremes”, “Corregidories”, “Junta Suprema Central” i moltes més estructures amb poder d’exigir i recaptar; però enlloc es veu cap interès per les circumstàncies dels habitants de la Plana (ni d’enlloc) ni per alleugerir uns patiments que arribaran a ser terribles. Només es parlava del seu “amadísimo rei” (res més que Ferran seté), la Patria i la Religión. Si fa no fa, els mateixos arguments buits que es fan servir ara mateix.
I tot perquè al final, dos-cents anys després, als propis valencians només ens arriben els records de l’alzamiento del 2 de mayo a Madrid, el setge de Saragossa, el de Girona (però no tant), la batalla de Bailén i poca cosa més. Com si als d’ací no ens hagués costat res.
La veritat, una obra molt recomanable. Es llig amb molta facilitat i és molt instructiva.
Almassora i el seu entorn en la guerra del francès.
Francesc Agut i Beltran.
Onada Edicions. Benicarló, 2018.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!